Tots Sants i la Castanyada. Dies premonitoris al PSC?

Dia 2 de novembre. Cada vegada queda menys perquè arribi el dia 25, dia on els catalans i catalanes decidirem quin futur volem pel nostre país. A dia d’avui, la gran majoria sap que les eleccions que tenim al nostre davant són les més importants de la història de Catalunya i el que facin els partits serà llargament recordat per la societat catalana.
A mesura que passen els dies, hi ha dos fronts que agafen força. CIU, ERC, ICV i Solidaritat per una banda, i PP, PSC i Ciutadans per l’altra. Els pro “dret a l’autodeterminació” i els “anti dret a l’autodeterminació”. Els primers són el 60% del Parlament de Catalunya. Els segons amb prou feines sumaran el 40%, restant.
En aquest context polític, i aprofitant el dia de Tots Sants, han sorgit veus del PSC-PSOE que més d’un creia que estaven mortes. El dia de Tots Sants fa ressucitar tots els morts, oi President Montilla? Veritat senyora Carme Chacón? No és així, senyor Bono?
És possible que el mateix president que va portar a referèndum l’Estatut de Catalunya, ara titlli de dictatorial aquesta eina democràtica? Un expresident de la Generalitat de Catalunya, màxima institució d’un país, pot fer ara aquestes penoses declaracions?

I vostè senyora Chacón, ara surt a programes com el d’Ana Rosa a espantar les iaies catalanes amb les seves profecies sobre l’Estat propi? El seu únic argument és el d’haver d’escollir entre ser espanyola o catalana? I per últim, el gran ressuscitat, el gran demòcrata José Bono, és el que tracta de “colpista” al president de la Generalitat actual?
I vostès es defineixen com a demòcrates? Vostès que tracten de dictatorial la voluntat de preguntar als ciutadans sobre el seu futur? Perdonin que els ho digui alt i clar. Han fet el ridícul. Han fet el ridícul amb unes declaracions difícils de definir, però això sí, a l’alçada de personatges de poca consistència intel·lectual.
Per últim, espero que encara hi hagi algú al Partit dels Socialistes de Catalunya amb un mínim de dignitat. On són els catalanistes, ara, on són? Que fàcil és callar per intentar aconseguir una cadira, veritat?
Si us plau, catalanistes del PSC, no espereu a què us arribi la “castanyada” a sobre i feu cas a Ibarra. Tingueu coratge i separeu-vos del PSOE, abans que sigui massa tard. I és que, com dirien alguns polítics més propers a vosaltres del que us penseu, Catalunya us estima. Feu un pas endavant i demostreu que vosaltres també us l’estimeu a ella. Vinga, ànims!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s