La independència real. Un camí difícil però exitós

El debat de la independència de Catalunya està sobre la taula des de fa mesos i, ara més que mai, aquest projecte de país està sent debatut per un ampli espectre de la societat catalana.

Ara que el partit majoritari a Catalunya, Convergència Democràtica de Catalunya, ha canviat el rumb de les seves decisions, adoptant noves posicions més sobiranistes, obertament sobiranistes.

Tot i que l’índex de ciutadans que es consideren independentistes va en augment, ara mateix ja arriba al 44% segons l’últim baròmetre del CEO, penso que seria adequat fer un pas més en l’estudi d’aquesta xifra i és que cal que tinguem clar que un país no es fa només amb reivindicacions econòmiques.

Un nou estat català ha d’estar format de:

50% motius econòmics + 50% motius sentimentals

El que sí que podem afirmar és que no tots els ciutadans que es declaren independentistes ho són per conviccions de bandera i, sens dubte, podria ser un problema per conformar una societat cohesionada i coherent, en un futur.

I per què faig aquesta introducció? Doncs perquè cada cop tinc més clar que és molt important que sapiguem incloure els ciutadans que no se senten “estrictament” catalans.

Hem de trencar tòpics que fan molt de mal al futur Estat català.

– No prejutgem ciutadans i ciutadanes que no parlin en català. El dia que arribi la independència no tots portarem espardenyes, barratina i parlarem català.

– Oblidem la idea que els ciutadans de l’àrea metropolitana no poden compartir la idea de la independència. Un país fort, es construeix amb tots els ciutadans i ciutadanes del país.

– Els immigrants també formaran part del futur Estat català. Des de l’exigència i la superioritat moral de ser més catalans que ells, no fan cap bé. La cohesió social és vital pel bon desenvolupament de Catalunya.

Podríem trobar molt d’altres exemples/arguments. Cal que siguem conscients que formar part d’un país no ens convertirà en un Estat plegat de barratines, de versos de Martí i Pol i de senyeres per arreu.

Una societat oberta ha d’acceptar aquest fet i viure’l amb normalitat. La llengua i la cultura catalanes han de ser l’eix vertebrador de la cohesió del país,  però mai ha de ser la imposició el fet predominant en aquesta relació.

No vull ser un país superior a cap altra. Vull ser igual de bo i igual de dolent que els altres, ni més ni menys. Hem d’implantar la independència en positiu, no fonamentada sobre cap rancor cap a Espanya. La relació amb aquest Estat haurà de ser igual que fins ara. Serà un soci preferent pels negocis i per les empreses de Catalunya. Siguem-ne conscients i com a ser actius per demostrar que la independència de Catalunya no va contra ningú, sinó que a favor dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Anuncis

One thought on “La independència real. Un camí difícil però exitós

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s