Burka: llibertat o imposició?

Aquestes darreres setmanes el debat del burka està ben encés. L’època de crisi actual, en què centenars de milers de persones tenen dificultats en el seu dia a dia, incrementa el rebuig al desconegut. A més, els partits xenòfobs com ara Plataforma per Catalunya (PxC), veuen una escletxa per poder crèixer entre les classes més baixes, les que pateixen més durament la crisi i els seus efectes.

El gran tema d’aquests dies però ha estat el burka. Tot i que el tant per cent de dones que porten aquestes indumentàries al nostre país és molt reduït, diversos ajuntaments, com ara el del Lleida o el del Vendrell, han decidit fer passos per tal de prohibir el burka al carrer. Intervencionisme portat a l’extrem o voluntat d’apropar la llibertat a tots els ciutadans i ciutadanes? Llibertat personal o imposició per part dels seus marits i de la seva família?

Fins a quin punt un ajuntament es pot posar en la vida de les persones? Ens agradaria que a nosaltres ens obliguessin a anar vestits amb camisa de color negre cada dia? O a les dones, què els semblaria que l’administració els obligués a portar sempre faldilla per sota dels genolls i camisa que tapi l’esquena?

Fins a quin punt podem distingir entre llibertat o imposició? Els occidentals sembla que sempre tenim la veritat de tot plegat, que som els que en nom de la llibertat portem la bandera del progrés per arreu. Però cal que ens posem a mirar les lacres del “nostre” món?

Assassinats masclistes que periòdicament omplen els informatius dels mitjans de comunicació. Fins avui portem 38 dones mortes, de manera oficial, al nostre país.

Cada setmana hi ha joves que moren a les carreteres per l’alcohol, per no saber controlar l’opulència dels nous rics.

Les dones encara cobren un 20% menys que els homes només pel simple fet de ser dones.

Qui és l’encarregat/da de netejar la casa i de cuidar els fills? La gran majoria de vegades és la dona.

No intento justificar de cap de les maneres que les dones musulmanes vagin tapades, ans al contrari. Defenso la llibertat d’escollir lliurement el que creiem millor. Qui som per dir si una dona és lliure o no? Mirem primer el que fem malament nosaltres que de ben segur quedarem esmaperduts.

Evitem la imposició de tots i cadascun dels actes que fem a diari. I reflexionem de les dificultats de les dones occidentals.

Una petita reflexió en veu alta, que demostra que el món en què vivim és encara extremadament masclista

Si una noia de 18 anys surt amb faldilla curta per la nit i té sexe amb un noi, un nombre molt elevat de persones dirà que és una prostituta (per dir-ho d’una manera fina). Mentre que si és un noi és un crack per haver triomfat com ningú.

Pensem en el que fem malament nosaltres com a societat i després parlem en nom de la llibertat individual i col·lectiva.

Anuncis

5 thoughts on “Burka: llibertat o imposició?

  1. Bon post, que convida a la reflexió.
    A mi el que em sorprèn molt és “l’esforç” que s’ha dut a terme els darrers anys per tal de suprimir simbologia religiosa (especialment cristiana) dels llocs públics, i en canvi la permissivitat i proteccionisme que hi ha hagut amb d’altres religions poc o gens vinculades amb la història del nostre territori. La única justificació que li trobo a la prohibició del burka és que hi ha llocs on està prohibit entra amb artilugis o prendes que impedeixen que se’ns pugui identificar el rostre (ex: entrar amb casc de moto als establiments, no sé si a tots o només a alguns com les farmàcies), i per tant, el seu tampoc hauria de ser una excepció.
    El que trobaria realment lamentable és que aquelles dones que per cultura o per pressió (pròpia, de la parella o de la comunitat) vesteixen burka fora de casa, siguin incapaces de trencar els tabús necessaris i això els limiti encara més el seu dia a dia. Em sap molt de greu per elles.
    Ah, i un altre apunt, em sembla que això d’anar amb mini als 18 anys i emportar-se un paio al llit, per molt fresca que sigui l’actitud, no cal denominar-la de “prostituta”. A més, em sembla que la promiscuitat ha baixat als 15 o 16 anys (tant de bò m’equivoqui!)

  2. És veritat que primer de tot hem de mirar-nos una mica el melic i saber amb quins problemes ens hem d’enfrontar des de la nostra societat. Però precisament aquí està el problema, primer passem el filtre de: el problema és autòcton o ens ve de fora? Si és d’aquí passem de llarg, si és de fora segur que és dolent. Però s’ha de dir que per molt que vulgui pensar que és una cultura diferent a la meva i no sóc ningú per prohibir-los res, em costa acceptar que elles així siguin o se sentin lliures… Se’m fa difícil tenir una opinió clara d’aquest tema.

  3. Aunque creo que has abarcado muchos temas, empezare por la violencia de genero, creo que son 31, aunque el numero ya me parece elevadisimo para el siglo que estamos. LAs mujeres son como los hombres en casa, en la calle y en el trabajo. También decir que aunque menos hay violencia de genero hacia el hombre aunque es algo de lo que nunca se habla. También en el mundo que vivimos hace que algunas personas utilicen del tema de abuso o maltrato para alejar a su pareja de sus hijos u otros fines, cosa que hace que se menosprecie los casos reales.

    Sobre el tema principal, el llevar burka ya no es una imposición ya que muchas mujeres lo aceptan por religión, por mi parte no lo veo bien, principalmente porque me gusta saber con quien hablo, o por pura educación saber quien esta a tu lado. También se pueden esconder tras los velos para ocultar su identidad. De todas formas sobre la imposición hay que decir que los estranjeros han de adaptarse a la cultura en la que viven, siempre respetando la suya. Cuando entramos en algunos templos como el Taj Mahal, la norma te obliga a descalzarte, cuando viajas a paises de otra cultura durante un tiempo debes amoldarte a su cultura, habitos, y vestimentas. Aqui mismo la iglesia prohibe las faldas cortas y otro tipo de cosas.

    Ahora se habla también del hecho de ir desnudo o semi-desnudo por la calle o en lugares, yo considero una falta de respeto ya que no tengo porque ver las verguenzas de otro ni oler los efectos del verano. Hoy en día, la tolerancia, la educación y el respeto es algo que no se tiene en cuenta.

  4. todo el mundo se va por las ramas, primero con el racismo, de el que deriva el ¿y nosotros?, asi que se empieza a hablar de explotacion sexual, y desigualdad, como si fueran temas nuevos, despues religion y cultura, y volver a discutir, como si la religion o cultura no pudieran cuestionarse.pero a todos les encanta discutir y perder el tiempo, en vez de ir al tema. personalmente a mi me parece excesivo, y estoy en contra de la explotacion de la imagen femenina. si no quieren ser juzgadas por su aspecto les bastaria con vestirse de manera formal, los testimonios de las mujeres que lo usan rayan en lo paranoico respecto a la superficialidad de los hombres.se han tragado demasiado la excusa de te respeto tanto que te tapo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s