Tinc càncer

Avui torno a escriure després de molt de temps de no fer-ho. A totes aquelles persones que teniu alguna malaltia difícil. Ànims i mai mireu enrere. Per tots vosaltres amb humilitat.

“Tinc càncer. Els metges m’han diagnosticat un tumor”. Aquesta suma de paraules poden fer molt de més mal que una guerra, poden remoure’ns per dins com mai ens haguéssim pensat. Sovint tenim la sensació que a nosaltres no ens tocarà, que tenim la capacitat divina de sobrepassar qualsevol malaltia, però quan et toca a tu, te n’adones del que significa realment. Una malaltia d’aquestes característiques et fa baixar del cel a la terra en pocs segons. Et fa trontollar els teus pensaments, i les teves prioritats. Avui hi ets, demà potser no.

El procés és llarg, feixuc, tortuós i, sobretot, pacient. Metges, proves vàries, més metges, cues, esperes, medicaments, quimioteràpia, radioteràpia i, por, molta por. Els dies són com lloses de pedra que no ens deixen aixecar el cap, que no ens permeten viure el dia a dia amb relativa tranquil·litat. Els minuts i els segons no existeixen en el meu rellotge. Els dies es fan interminables però encara són pitjor les nits.

El silenci s’apodera de la meva ment i l’insomni ens permet pensar. Pensar sense parar amb tot allò que et passa. No valores el temps que perds fins que tens la sensació que ja no el podràs recuperar mai més. Estàs en un camí sense sortida. En un camí on tot el que tenies es perd sense poder actuar. És un malson diari. La vida et passa pel teu davant. Parles i no et sent ningú. Crides però ningú no actua.

Vols explicar el que sents, vols poder dir que estàs cansat de tot, que vols morir i que estàs cansat de lluitar. Però no saps ben bé perquè però arriba un moment que hi ha una força que et fa mirar endavant. Et fa lluitar per allò que vols. Recordes que tenies ideals, que tenies plans de futur, que volies esforçar-te per allò que et feia moure, allò que t’incomodava. I surts endavant. T’aixeques, camines i et sents lliure, lliure com mai ho havies estat.

Busco allò que em fa feliç. Aquells petits gestos que em remouen l’estómac, que m’aporten breus dosis d’adrenalina per les meves venes, desitjoses de rebre algun estímul positiu que no sigui el  corrosiu i penetrant líquid de la quimioteràpia.

Viure la vida i aprofitar tots i cadascun dels trens que et passen per davant. Si vols dir t’”estimo”, fes-ho. Si vols viatjar, fes-ho. Si vols enamorar-te, fes-ho. Si vols sentir-te únic i ajudar els altres fes-ho. No dubtis en dir sempre el que vols dir i en fer sempre allò que desitges.

Avui hi ets i demà potser no. Ara tot ha passat. Fa 2 anys que el calvari ja no és calvari però, tot i així, continuo sentint-me lliure. Sóc més persona, i valoro els fets que abans no valorava. Sigues realista. Tots som persones, tots podem passar per la mateixa situació. Arrisca’t, viu la vida i gaudeix de tot allò que t’agrada perquè avui hi ets i demà potser no.

Anuncis

7 thoughts on “Tinc càncer

  1. Només puc felicitar-te. Fa estona que t’ho he dit, però ho repeteixo. Veig que aquest “kit-kat” d’escrits polítics ha estat per emocionar, sentir i no oblidar. Queda pastelot el que dic… però és com ho sento. Se’m posa la pell de gallina quan llegeixo aquest text, en concret algunes paraules. No se sap res de tot això fins que no es viu. I ben cert és!

  2. Felicitats!
    Molt bon article.
    Un article valent, sentit, assenyat i gens nyonyo.
    És difícil dir tantes coses i tan ben dites en menys de 500 paraules.
    Una abraçada,
    XF

  3. Hola Danigamez, jo tb tinc càncer i segons els meus metges probablement no em queda massa temps. No es el que havia somiat per la meva vida. He hagut de replantejar tota l’existència, com dius “avui hi ets i demà potser no”, Malgrat tot a vegades penso que he d’aprofitar més aquest temps preciós, no de fer coses extraordinàries que ja no m’apeteixen, sinó de retrobar-me amb les persones que m’interessen i d’anar madurant el camí present, Tot això a mercé del sedàs de les forces del moment…
    M’agrada viure les diferents vivències en sensació de calma personal, i em costa anar acceptant la realitat en que em trobo, m’adono que els meus companys amb el coratge que em trasmeten m’ajuden a avançar. La teva carta em fa pensar que el teu present s’ha estabilitzat i el vius més positivament, agrandit per les vivències prèvies. Felicitats, ho mereixes. Molta sort. Ramon

  4. Et felicito pel teu gest tant encoratjador….
    Davant aquesta malaltia, l’actitut és molt important, i malgrat els malgrats, cal ser positiu, per poder tirar endavant, i guanyar al càncer!

    1. Eli, moltes gràcies pel teu comentari. Cal ser positius per encarar tots els entrebancs de la vida. Que siguin muntanyes o granets de sorra ho decidim nosaltres. Jo sempre ho he tingut molt clar. Una abraçada ben forta!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s