Es pot saber què volem?

VD | Vista aèrea de la Vilaova de sempre

Vilanova i la Geltrú està creixent. En les darreres dècades la capital del Garraf ha vist com els seus ciutadans són cada vegada més. No obstant, els serveis no creixen de manera proporcional en relació a l’increment d’habitants. El senyor Elena, en una de les seves aparicions va assegurar que Vilanova i la comarca tindria hospital, inclòs era un dels punts del programa electoral dels socialistes. Volien un nou Hospital General dotat dels serveis assistencials de diagnosi i hospitalització. Algú el veu? El mapa sanitari català no preveu cap hospital a Vilanova com a mínim fins el 2015.

Aquest dèficit en matèria de sanitat pren especial rellevància en els darrers anys. L’Eixample de Mar havia de ser un nou espai per a viure i gaudir del mar, de l’ambient mediterrani. Havia de ser un nou barri a Vilanova. Ja ho veuen. Els comerciants suen tinta per poder tirar el negoci endavant. I per cert, no si val l’excusa que un negoci al principi pateix perquè la Plaça de la Mediterrània fa  dos anys que ja està operativa. Havia de ser el nou eix comercial de Vilanova, el pol complementari a la Rambla i al Carrer Caputxins i de moment, tot això no és així. Però tornat al tema, quan l’Eixample tingui tots els pisos habitats, quan l’Eixample Nord estigui finalitzada i sumem els nous conciutadans de la ciutat, la xifra total de ciutadans pot arribar als 130.000.

Paral·lelament a aquest fenomen, hem de tenir present el recent pla posat a informació pública sobre la planificació urbanística de l’àrea metropolitana. El pla territorial metropolità té com a gran objectiu donar força a les capitals de la segona àrea metropolitana com ara Vilanova, Granollers, Mataró o Sabadell.

Per tant, les potencialitats de Vilanova en matèria urbanística es veuen incrementades per l’eix diagonal, que enllaçarà Vilanova amb Manresa i també amb el tren orbital que unirà les ciutats de la segona corona sense passar per Barcelona. Algú dubta que Vilanova creixerà? Les grans conurbacions de població es produeixen al costat del mar. On hi ha més possibilitats. No cal descobrir que Vilanova és equidistant amb Barcelona i Tarragona i les noves infraestructures posaran la capital del Garraf en el melic de Catalunya. Canviarà la nostra posició a Catalunya i això s’ha d’aprofitar.

És ara el moment per planejar estratègicament com volem ser. Què volem ser i deixar debats esterils i partidistes a banda. Hem de ser una societat madura, intentant trobar els punts en comú que ens permetin tenir una Vilanova capital, una Vilanova important dins de Catalunya i dins de l’economia. Ara bé, perquè això succeeixi cal el consentiment de tots els protagonistes. Administracions públiques, agents privats, associacions veïnals. Totes les capes de la societat han d’estar presents per fer una bona Vilanova, una Vilanova que no tanqui els ulls davant del creixement però que respecti la nostra identitat. La identitat que no hem perdut durant dècades. Siguem responsables i fem Vilanova.

Advertisements

4 thoughts on “Es pot saber què volem?

  1. Això està molt bé, Vilanova amunt i Vilanova avall. Però Vilanova està envoltat d’una realitat, com bé dius, al bell mig de Tarragona i Barcelona, a la que no pot renunciar. El que ha de decidir Vilanova és si vol prendre el model de creixement del Penedès, que és l’àrea natural més pròxima, o bé vol prendre el model metropolità (sigui de TGN o de BCN), que és del créixer per créixer, el de la no sostenibilitat, d’un model que trenca la cohesió social i para l’absorció i integració dels nouvinguts, etc. Això no s’exposa en el teu article, o no prou.
    Penso que per Vilanova hem de defensar un model de creixement sostenible i respectuós amb l’entorn natural. Però el creixement que imposa el Pla Territorial Parcial de l’Area Metropolitana planifica una comarca a l’estil del Baix Llobregat, això és el que es vol pel Garraf (o Marina del Penedès)??? Que deixin decidir els vilanovins i els penedesencs, però diria que la majoria no hi estan d’acord. Hi ha una nova tendència que és la del decreixement, Reflexionem-hi…

  2. El decreixement també podria ser una de les possibles opcions. Sens dubte no ens ha de deixar igual aquest debat. gràcies per aportar la teva idea de creixement i de futur

  3. Dani, m’estranya tu que escrius tan bé, que hagis fet una falta sintàctica tan gruixuda en confrondre l’ús del “fins i tot” o “àdhuc” catalans, per una traducció incorrecta del “incluso” castellà transformant-lo en un “inclòs” que, com bé saps, no vol dir el mateix.

    En resum:

    Incluso –> fins i tot, àdhuc
    Inclòs –> incluido

    Sobre l’article: magnífic. Per cert, com és que ara t’ha agafat per escriure la majoria d’articles en castellà??

  4. Guerau moltes gràcies per l’apreciació sintàctica. Entono el mea culpa. En els propers posts no tornarà a passar.

    A la pàgina web http://www.vilanovadigital.cat estan tots els textos en català i aquí ens castellà per arribar al màxim públic possible. La intenció és fer arribar les meves idees i opinions a una quanitat de gent més gran que amb només una llengua.

    Gràcies per seguir-me i estic satisfet que trobis interessant el text. Fins la propera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s