Encara haurem de donar gràcies als ERE…


Les últimes setmanes han estat marcades per la gran quantitat d’expedients de regulació de l’ocupació que s’han presentat. ERE

Tothom sap que la Generalitat té una feinada amb tota aquesta quantitat d’expedients presentats en els últims mesos, però no tothom té coneixement sobre què és aixó dels expedients de regulació del treball. La definició d’aquest concepte és “el procediment que se sol·licita a l’Autoritat Laboral per suspendre o extingir definitivament les relacions laborals entre una empresa i els seus treballadors garantitzant els drets dels treballadors”. 
De totes maneres, hi ha tres variables que són necessàries per poder presentar-lo.
– Acomiadament col·ectiu o suspensió de la relació laboral per causes econòmiques, tècniques organitzatives o de la producció.
– Suspensió o extinció de la relació laboral per una força major.
– Extinció de la relació laboral per extinció de la personalitat jurídica del contrastant.
Vista aquesta definició i vistos els requisits que s’han de donar perquè es pugui presentar un expedient de regulació, encara podem estar contents. 
Llegint això em qüestiono dues preguntes: Els drets dels treballadors es compliran. Però de quina manera. Posant-los al carrer i pagant-los 30 dies per any treballat. Quina recompensa!!
A més a més, un dels requisits és que se suspendrà la relació laboral per una força major. Una força major és que les empreses no guanyen tant i volen guanyar més? O és que volen aprofitar la crisi per fer neteja indirecta?
Els governs tenen un paper importantíssim en aquesta crisi, i sobretot, han de ser ells els que posin les regles perquè realment els empleats tinguin assegurats els seus drets com a treballadors. 
Es va plantejar la idea de donar liquiditat als bancs, finalment es va fer, ara s’ha plantejat la idea de donar liquiditat a les empreses perquè continuïn guanyant el que guanyaven. Una altra possibilitat és la de canviar la perspectiva de producció per adaptar-la i adequar-la a les necessitats reals postcrisi.
Algunes dades sobre l’increment de les presentacions d’expedients de regulació. 
Europa press 17 de novembre de 2008
Els afectats per ERE de l’automòbil es disparen en 4.747 persones en dues setmanes a Catalunya.
La Vanguardia 15 de novembre de 2008
Montilla constata que “desgraciadament” hi haurà nous ERE a Catalunya
Informativos Telecinco 6 de novembre de 2008
Catalunya autoritza l’ERE de SEAT//Els ERE en l’automoció van créixer un 791% durant l’estiu
Espanya
Diario de Navarra 17 de novembre de 2008
Els expedients de regulació en el sector agrari disminueix un 66% entre gener i setembre// El nombre total de treballadors afectats per un ERE els nou primers mesos de l’any ascendeixen a 3.059 persones// Un mes més els treballadors de la construcció van ser els pitjors parats amb un total del 3.071 parats fins el mes de setembre, xifra que multiplica per més de quatre les dades de l’any passat. (Van ser 801). 
Anuncis

5 thoughts on “Encara haurem de donar gràcies als ERE…

  1. per fi!! per fi veig una definició d’ERE que m’ajudi a comprendre millor tot el que està passant amb les empreses. tan difícil és que els mitjans de comunicacio informin correctament? tenia una idea dels ERE, però ara sí que puc dir que sé què són.
    i sí, és molt injusta la situació, més que res perquè s’olora una intenció de netejar a la gent aprofitant la crisi. a vegades no es veu com una necessitat l’ERE, sinó com una excusa…
    al final hi haurà més gent a l’atur que treballant. veurem com acaba!!! a mi ja em fa massa por tot això…

  2. El govern hauria de saber que no donant subsidis a empreses que ho demanen no s’arregla res. Ho dic perquè per exemple, en el cas de Nissan, els japonesos molt llestos ells, demanen cales per la seva boqueta al govern. El problema es que durant molts anys se’ls hi ha donat aquests subsidis i ara clar… ves que han de fer.. Ells no volen perdre cales i mira…
    La solució per ajudar als treballadors no es donar cales a les empreses! Q fotin el camp si no estan contentes… El que s’ha de fer es ajudar a les famílies i reciclar els treballadors afectats d’un ERE perquè pugiun fer altres feines! Aquest és el problema d’haver estat tants i tants anys vivint de la bombolla immobiliària!! Així es podran guanyar la vida d’una altra manera i tirar endavant. El govern fins ara ha tingut la sensació que si donava subvencions i ajudava a les empreses els treballadors sortien beneficiats…. I un bé negre amb potes rosses!!!! Els únics que hi guanyaven eren els capitalistes amos i senyors de les empreses!! Els japonesos que tornin cap al Japó, que ja veuran quina rescessió s’hi troben…
    A més, si s’ajuda al sector de l’automoció, a darrera vindrà el sector metal·lúrgic i la restauració i així tothom farà cua per cobrar aprofitant la ben entesa.
    Així doncs, opino que els subsidis no són la solució als ERE. S’ha d’ajudar als treballadors, recolocant-los en una altra feina i reciclant-los perquè puguin tirar endavant la seva família.
    I canviant de tema… Q me’n dieu de la gran obra de Miquel Barceló??? 20 milions de € per fer una obra d’art??¿¿!!!
    No s’haurien de destinar aquests diners a investigacions mèdiques, vacunes contra malàlties i a tantes i tantes coses importants?? Va home va… per l’amor de Déu!!
    PD: Felicitats pel blog! És molt interessant!!!

  3. Perdoneu: En la primera frase de la intervenció anterior hi ha un error:
    Volia dir: El govern hauria de saber que donant subsidis a empreses que ho demanen….

    Gràcies per la comprensió

  4. HOLA FAMÍLIA!

    Bé, aquest tema si que el trobo interessant. M’ha agradat molt el teu comentari, i en els temps que vivim va bé aclarir les coses perquè la gent a vegades no s’entera del tema. Jo em pregunto com és possible que davant d’un ERO o ERE digueli com vulguis, el govern només se li acudeix dir que intentarà ajudar a les empreses a tirar endavant! Que ens hem tornat bojos!?? Si Nissan, Seat… volen marxar que marxin! com diu l’eloi al Japó tb si està bé en recessió econòmica, ja ho veuran! Amb qui s’ha de pensar és amb les pobres famílies, amb el pare o la mare a l’atur, cobrant misèries, pagant una hipoteca i intentant fer veure que aquí no ha passat res… què li has de dir amb un home/dona de 50 anys, quan es queda a l’atur? Tranquil que trobaràs feina! Ja veuràs que se t’obriran noves portes! Avui dia qui no treballa és pq no vol! Doncs no… malauradament no se li podrà dir. Aquell home/dona de 50 anys la feinada que tindrà per trobar feina si és que en troba i arribar a cobrar un sou digne per mantenir la família. Això si que és greu… La primera opció és pensar amb la població que sempre és la més perjudicada en aquests casos i després mirar la situació de l’empresa com a tal. Resulta que ningú se’n recorda d’aquests últims anys d’alegria que tota aquesta “gentussa” com Seat, Nissan, especuladors, constructors, promotors, finqueros… s’han forrat? És una vergonya! Solucions dignes i ja!

    PD: estic indignada… ¬¬

  5. A segons a quines empreses, ni aigua. Per molt que donin feina a molts treballadors (i una certa estabilitat econòmica a moltes famílies), en temps de crisi totes es treuen la màscara i es veuen tots els interessos que hi ha darrere. Perquè tenir empleats que treballin per 1000 € al mes aprox. en temps de crisi quan te’n pots anar al tercer món i tenir mà d’obra barata per 4 pessetes només per la obsessió d’alguns empresaris d’aconseguir els màxims beneficis…?

    Indignant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s