Archives for posts with tag: PSC

L’actualitat política a Barcelona aquesta setmana ha estat ben intensa. El PSC està immers en una batalla interna, de partit, per decidir qui serà el candidat a les properes eleccions del 22 de maig. Montserrat Tura sembla que és la gran preferida davant d’un Jordi Hereu desgastat, sense crèdit i amb el cul més fora de la cadira que no pas a dins.

Les enquestes internes dels socialistes els donen uns resultats escandalosament negatius (7 regidors i per sota del Partit Popular), passant a ser la tercera força de l’Ajuntament de Barcelona.

Jordi Hereu està aprofitant el seu càrrec per fer autobombo de la seva candidatura. El llindar entre ciutadà, militant socialista i Alcalde de Barcelona és ben prim. Una vegada més, els socialites barcelonins es pensen que el càrrec és d’ells.

Mentrestant Xavier Trias, candidat convergent, i clar candidat a ser el proper Batlle de la ciutat, presentava aquesta setmana la seva imatge de precampanya. Trias té un projecte fort, cohesionador, transversal, i il·lusionador per Barcelona i els seus ciutadans.

Trias vol dur a terme una nova política on l’escolta als ciutadans sigui l’eix fonamental per trobar el consens necessari en qualsevol ciutat.

Uns estan amb baralles internes que no importen a ningú, mentre d’altres estan preocupats per la crisi, pels ciutadans i ciutadanes barcelonines i per tornar a situar Barcelona al món.

Les prioritats queden clares. No calen comentaris

Ara mateix llegia al Diari ARA aquesta notícia i m’ha fet pensar quin serà el rumb del PSC si no canvia l’actitud que està tenint en aquest inici de legislatura.

Els socialistes estan desconcertats pel fitxatge de Mascarell. Han perdut una peça clau que podria ser el recanvi de Jordi Hereu, com deia en el post anterior i ara hauran d’aguantar el mateix candidat, desgastat, i en hores molt baixes, que fins i tot està desaprovat pels propis votants socialistes.

Quina és l’actitud que hauria de prendre el PSC en les properes setmanes?

Cal que doni una imatge d’unitat interna. Les fugues i els egos interns només faran que obrir ferides tancades,.

Externament hauran de donar suport al nou govern de Mas, si no volen que els vegin com una oposició poc constructiva. Tot el contrari del que va afirmar que seria Joaquim Nadal.

Els votants socialistes han fet confiança a Mas, i una pressió excessiva dels socialistes podria enfortir el vincle. Òbviament, aquest vincle dependrà també de l’encert de les polítiques de Mas.

Per altra banda, el feu socialista per excel·lència està en perill i aquesta situació de desestabilització es veurà clarament potenciada si Xavier Trias aconsegueix l’alcaldia de l’ajuntament de la capital catalana.

Les enquestes donen la victòria clara a Trias, tot i que no aconseguirà la majoria.

El PSC decideix, ser un partit del centralisme català o ser un partit residual.

Avui mateix es presentarà oficialment el nou Govern de Catalunya. Els diversos Consellers i Conselleres juraran el càrrec i, com tots els anteriors, intentaran desenvolupar la seva feina de la millor manera possible.

Artur Mas, el flamant nou President de la Generalitat, ha confeccionat un Govern gestor, amb un perfil polític contrastat i amb una potent capacitat gestora. Els 4 independents “fitxats” per Mas, donaran un toc de qualitat que els governs anteriors no tenien, en tanta mesura.

El debat d’aquestes darreres hores ha estat marcat bàsicament per la crítica a Mascarell i el seu sí a formar part del Govern Mas.

Artur Mas ja va deixar clar en campanya que faria el govern dels millors i si això significa que el Conseller de Cultura sigui Mascarell (socialista), doncs endavant.

Les pataletes dels socialistes, menyspreant la decisió de Mascarell només posen de manifest la manca de consens en el si del partit. A més, Mascarell sonava com a substitut de Jordi Hereu a l’Ajuntament de Barcelona. En el cas que aquest rumor fos cert, Artur Mas, ha posat un bon Conseller a Cultura i ha desarticulat un bon candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona.

Els nervis entre els socialistes van in crescendo i no sembla que la solució arribi próximament.

Els partits polítics no estan en el seu millor moment de popularitat i el sistema de finançament és un dels principals motius d’aquest desencís crònic.

El finançament irregular dels partits polítics ha esquitxat a tort i a dret, sense entedre-hi d’ideologies i sense miraments. El Cas Palau ha tacat Convergència i Unió. El Cas Pretòria ha tacat el Partit Socialista. El Cas Gürtel ha tacat el Partit Popular. Pocs són els que han sabut mantenir impol·lut el seu partit. Aquests draps bruts que han aparegut han evidenciat que la Llei sobre finançament dels partits polítics, Llei 8/2007, de 4 de juliol, no és eficaç. Cal un enduriment de la Llei i, sobretot, que la Llei es compleixi per mostrar coherència i transparència als ciutadans amb els comptes públics i dels partis polítics.

Reagrupament, un dels molts partits independentistes que han sorgit a causa del desencís dels ciutadans amb els partits tradicionals està incomplint de manera flagrant l’article 4 apartat e.

De las donaciones previstas en este artículo quedará constancia de la fecha de imposición, importe de la misma y del nombre e identificación fiscal del donante. La entidad de crédito donde se realice la imposición estará obligada a extender al donante un documento acreditativo en el que consten los extremos anteriores.

Segons la Llei no està permès que es facin donacions anònimes i sempre és obligatori mostrar un document que ens identifiqui i ens acrediti, el DNI (Document Nacional d’Identitat).

Reagrupament permet des de la seva pàgina web pagar pel sistema Pay Pal, que ens dóna la seguretat que els nostres diners arriben a bon port, però que en cap moment demana el DNI que ens identifiqui.

Podríem afirmar, doncs, que el partit de Joan Carretero, que enarboleix la bandera de la transparència està en contra de les normes de joc i incompleix la Llei sobre finançament dels partits polítics vigent?

Acabaré amb una frase de Joan Carretero:

No ens alegrem gens dels casos de corrupció que hi ha a Catalunya perquè estimem el nostre país.

3 anys i 10 mesos. Ni més ni menys. El Tribunal Constitucional ha trencat el silenci en què estava immers des de feia molts mesos, intentant trobar punts en comú per retallar l’Estatut, per retallar la veu dels ciutadans de Catalunya.

L’Estat espanyol és còmplice d’un delicte antidemocràtic. Els partits polítics no han jugat bé les seves cartes i han deixat que un òrgan judicial deslegitimat hagi raptat la veu de centenars de catalans. Les urnes en aquest país no serveixen. Vam estar 40 anys sense democràcia, sense drets ni llibertats. Ara estem enganyats. Ens pensem que som lliures però el govern de Catalunya, està pres pels poders de Castella. Vergonya. Aquest és el sentiment que sento d’un país que s’està desmembrant a causa de la seva pròpia voluntat de no fer-ho. Està redactant les seves pròpies línies del rèquiem que cantarà d’aquí a uns anys.

Espanya, el teu fill anomenat Catalunya vol deixar de formar part d’una família on no se sent bé. On no el tracten bé i on els ciutadans estan menyspreats, menystinguts i infravalorats. Els catalans no volem ser ciutadans de segona, jo no vull ser ciutadà de segona.

Vull viure en un país lliure on poder escollir sense restriccions el que desitjo. On es respecti l’estat de dret de tots i cadascun dels ciutadans i on les urnes siguin, veritablement i oficial, la màxima de la democràcia.

Ara comença un nou camí. L’horitzó 2014 per la independència del proper país de la Unió Europea. Caminem democràticament, pacíficament i amb pas ferm cap a la llibertat com a poble.

Siguem valents i busquem solucions en comú per avançar cap a aquest camí. Deixem, ara més que mai, els partidismes a banda, posem-nos a sobre la cuirassa del seny, del seny que ens ha caracteritzat durant segles per dir Adéu Espanya.

Agents socials, agents econòmics, agents polítics, ara és l’hora d’actuar conjuntament. A Espanya ja no ens volen. No respecten la veu dels ciutadans. A què esperem? Hem de ser una societat prou madura per trobar solucions en comú.

La societat empenyerà si vosaltres porteu la bandera de la llibertat.

“Catalunya, triomfant, tornarà a ser rica i plena”

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.