Aprofitant la visita de l’exdiputada del PP de Catalunya a Vilanova i la Geltrú per la presentació del seu llibre En legítima defensa, vaig parlar amb ella sobre la política catalana o el desencant dels ciutadans vers la política, entre d’altres temes. Montserrat Nebrera en estat pur.
Eren les 17.30h del divendres 26 de febrer. Havia quedat amb Montserrat Nebrera al bar de davant de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell i arribava amb el temps just. Renfe Rodalia no presta un servei completament eficaç. Abans d’engegar la conversa “oficial” bromegem sobre el traspàs de Rodalia. Nebrera etziba un contundent “van malament [els trens], però porten R de Rodalia”. Amb aquest clima iniciem la conversa on the record
Com veus l’actual estat de la política catalana?
Com la R de Rodalia. Poden millorar i no milloren però no perdrem l’esperança.
Com Obama que mai perdrem la Hope?
Imagino que això és com les ressonàncies genètiques. En el món hi ha moviments que al mateix temps es comencen a desvetllar moviments que propicien la il·lusió i la suma de gent. No sé si som com Obama o com Gandhi. El que sí sé és que qualsevol crisi és una oportunitat per créixer.
Per què sorgeixen partits com UPyD, Laporta, el futur partit de Montserrat Nebrera… Són partits semblants que volen ocupar el mateix nínxol de mercat.
Per alguna gent la desafecció un nínxol de mercat. Si Alternativa de govern s’ho plantegés d’aquesta manera hauria de buscar els més afins entre els desafectats. La voluntat és canviar l’emoció. La clau és que tothom es faci partícip de la situació, que tothom sigui la clau del canvi que porti una política millor.
Serà la gent la que portarà el canvi?
Efectivament, tot i que no tothom té la capacitat de veure el futur. Hi ha persones més capacitades i inquietes que d’altres. Si les persones que lideren poden coincidir amb el sentiment majoritari de la gent és on pot sortir una revolució. I aquesta és la que realment està trucant a la porta. Una revolució de les persones que comencen a prendre consciència del seu poder. Units poden ser molt més i han de transformar el seu sentiment actual de ràbia, en alguna cosa positiva.
Les xarxes socials i la comunicació 2.0 hi ajuda?
És una possibilitat però també pots ser un gran perill ja que són altament manipulables. Però van més enllà del control sistemàtic dels mitjans de comunicació. Hi tinc molta fe però al mateix temps penso que cal prudència.
Què et fa obrir els ulls. Quan veus que al PP hi ha coses que no funcionen?
Crec que és un continu des de l’arribada. Arribo al PP de la mà de Josep Piqué. I amb una idea del que seria el centredreta a Catalunya des del Partit Popular que s’ha demostrat que és impossible. L’afirmació dels lideratges interns es veia menyspreada per una direcció de la seu central i per l’obediència “perruna” de la gent que dirigeix el partit aquí, sense cap mena de democràcia interna. Dirigir la política del PP de Catalunya des de Madrid no és la manera, ho han d’entendre. Però quan ho intentes dir no hi ha manera.
Creus que es podrà reeditar el tripartit?
És possible. Per molt que CiU es vegi clara guanyadora de les properes eleccions els socialistes tenen molt de poder. Han treballat molts anys la política directe en els municipis i no crec que ho tinguin tot tant perdut. Malgrat que Artur Mas opti per la prudència en les seves paraules no ho creu, i ho hauria de fer. Tot i que estar al govern desgasta, estar a l’oposició encara desgasta més.
És moment de canviar la llei electoral?
Crec que és el moment de demostrar que Catalunya és capaç de dotar-se d’un sistema de representació política del segle XXI. Cosa que tot Espanya no fa. Per la gent que està defensant la indepedència, aquesta hauria de ser una marca de la casa. Llei electoral propera, transparent, més controlada on el governat sigui el control del governant i no al contrari. Si no ho fem demostrem que el polític està més preocupat per conservar la seva parròquia que per transformar el món.
Per què es vol transformar ara…
Bé, és que jo crec que la gent no és conscient de la manca de llibertat en què viu. Però hi ha moments en què la crisi afecta directament a la seva butxaca. Al rebut de la llum o de l’hipoteca. Ara en què vivim pitjor la gent es comença a preguntar les coses. En les properes eleccions hi haurà molta abstenció i molt de vot en blanc. Si el canvi depengués d’aquestes variables, voldríem que fos molt elevat. Però el dia següent tots haurien guanyat les eleccions i les 135 cadires continuarien a estar plenes. Canviarà quan hi hagi una força aclaparadora. Una majoria molt contundent.
En legítima defensa un sol llibre, o l’inici de la campanya electoral
És un llibre meu. 100% meu, escrit únicament i exclusiva per mi. És un llibre transparent que diu allò en què m’he equivocat, del que m’han decebut, de les pressions i de les lleialtats i de com està el sistema actual en la política catalana. De partits de sindicats, de mitjans de comunicació amb dades concretes i moltes que he deixat apartades per no fer més sang. La meva intenció no era aquesta però el pas del temps ha fet que la gent que s’ha aplegat al voltant del llibre s’hagi constituït en un partit. Més enllà d’això serà el que la gent vulgui.
Joan Laporta…
El president del Barça (riu).
Només? O un futur adversari polític?
Probablement. El grau de coneixement social i la força econòmica amb la que pot comptar, el poden fer molt perillós. Les formacions polítiques tradicionals l’han de témer. Però quan els partits polítics temen és perquè tampoc tenen ideologia. A mi no em fa por però pot ser un revulsiu per a tots els grans partits. Però a mi no em preocupa perquè estem parlant de coses diferents.
Quin és el motiu per què Montserrat Nebrera vulgui ser aquest revulsiu?
Hi ha una part de mi que voldria marxar. Però hi ha una altra part, una mescla de patriotisme, voluntat de servei i sentit de la responsabilitat que em fa dir algun dia podré mirar enrere, els meus fills seran grans i em diran per què no hi era. Jo els podré respondre que era perquè estava treballant per vosaltres. Això m’emociona. Miraré enrere i veuré que haurá fabricat un trosset de la història del meu país.
