Diumenge a la tarda vaig arribar a Madrid per dur a terme el curs “Ciberparlamento, estado y democracia digital“. Pocs dies després de la retallada substancial de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, els ànims a la capital de l’Estat estan molt exaltats, si més no, en el cercle més conservador.

Els dos temes que continuen portant més polèmica que mai, i no intento fer mofa de cap excandidat a la presidència del FCBarcelona, són la llengua i l’autogovern, més concretament el terme nació.

Tots sabem que a la vida hi ha molts llops disfressats d’ovelles i tant és així que avui, m’han acompanyat durant el dinar dos senyors molt amables al principi i exageradament tradicionalistes i extramadament conservadors al final.

Des de temps immemorials, la rivalitat entre Catalunya i Espanya, o entre Barcelona i Madrid ha estat present, però ara aquesta està agafant més rellevància.

Prinicipalment, he detectat dos grans causes que provoquen aquest distanciament entre ciutadans d’un i altre lloc:

1a: els ciutadans de Madrid creuen molt en els mitjans de comunicació. Busquen menys fonts d’informació i no s’interessen per veure d’altres punts de vista que no sigui el seu. El votant socialista llegirà El País i Público, mentre que el votant popular llegirà l’ABC o El Mundo.

2a: el sectarisme està molt present en la societat madrilenya. Són realment endogàmics. Qualsevol pensament està molt polititzat i és molt difícil que un votant del PSOE trobi res bé del PP i viceversa.

Espanya i concretament Madrid té un gran problema i és que no el seu gran cavall de batalla no només és Catalunya i la catalanofobia, sinó que a més, tenen certes tensions entre ciutadans. Espanya està navegant entre dues aigües. L’Espanya més progressista topa amb l’Espanya més conservadora.

Les idees de renovació que es volen implantar des del Partit Socialista són criticades i titllades d’inconstitucionals pel Partit Popular i la ciutadania pren el debat com a propi. No hi ha punts mitjos, no hi ha valoracions i interpretacions mitges, raonades i serenes. O estan amb ZP o en contra. O vas a favor d’Espanya o en contra.

Espanya com deia té un gran problema. I ara ja no només es diu Catalunya. El gran problema és que la ferides que va provocar el franquisme i les idees clarament retrògrades que promovia aquesta dictadura encara estan molt presents en la societat. Estan en estat latent però es poden reactivar ràpidament.

Fet aquesta anàlisi m’agradaria dir que no intento generalitzar i que només he descrit la situació que he viscut els primers dies dins del grup en què m’he instal·lat.

Això sí, dir que ets català encara aixeca moltes ampolles i de molt profundes.