En les darreres setmanes han sortit els casos de corrupció política com l’escuma. El que va tenir el privilegi d’encetar el capítol de la corrupció va ser Fèlix Millet i la gran quantitat de diners que sembla que ha sabut moure d’aquí cap allà. Posteriorment ha estat el Cas Pretòria. L’alcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz, el seu regidor d’Urbanisme, Manuel Dobarco, els dos ex-alts càrrecs de l’època de Jordi Pujol, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra.
Poder significa corrupció? Els éssers humans no som capaços de gestionar els diners sense desviar res a cap paradís fiscal situat a milers de quilòmetres de casa nostra?
Sé que pensareu que naturalment que es pot. Que no tothom és corrupte. I hi estic d’acord. Però queda demostrat que es poden enganyar els sistemes de regulació sense massa problema. És igual prendre 5€ com 20 milions. Però no tot s’hi val. I penso que cal una reforma del sistema. Una reforma que eviti aquesta problemàtica. La societat democràtica demana respostes i és evident que els partits polítics han de fer-hi alguna cosa.
Cas Cubelles
Cubelles també ha sortit els mitjans per un presumpte cas de corrupció entre el 1982 i el 2007. Tots els partits excepte el que governva el municipi fins a les darreres eleccions, Entesa per Cubelles, han presentat un informe per denunciar aquest fet. Veurem què acaba decidint tot i que tot fa preveure que els comptes no acabaran de ser tot nets, segons declaracions d’un partit de l’oposició.
Informacios aparegudes els darrers dies i comunicats de diversos partits
