Archives for posts with tag: españa
« Entrades més antigues

Españoles, Franco ha muerto. Perdón, Fraga ha muerto

gener 16, 2012 //
0

Hola a tothom.

Ja fa temps, potser massa, que vaig deixar enrere aquest bloc. Les hores de feina sumades a un cansament de la rutina de publicació, em va fer prendre la decisió de deixar d’escriure durant uns mesos.

Ara torno a estar plenament disposat a escriure al bloc. He renovat el meu compromís amb aquest mitjà de comunicació i li tornaré a donar una nova vida, ara que les coses es posaran difícils i que penso que estem vivint uns moments històrics, encara que nosaltres no en siguem plenament conscients.

Començo justament ara, després que ahir a la nit se sabés que havia mort, Manuel Fraga Iribarne. L’últim peça clau del Règim franquista va dir adéu ahir a la nit, després de lluitar llargament contra una malaltia que el tenia asfixiat des de feia molts mesos.

Fraga Iribarne va ser un polític dur i implecable durant la seva llarga joventut. Va formar part d’un règim militar i dictatorial que “governava” amb mà de ferro i no li tremolava el pols quan havia de prendre decisions poc democràtiques.

En ple segle XXI, se’m posen els pèls de punta al veure que el hashtag #graciasFraga és el 4t Trending Topic a l’Estat espanyol. I jo que pensava que la dictadura de Franco era ja una cosa totalment passada, pobre de mi… Què ilús…

Parlar de memòria històrica fa mal i ara em queda més clar que mai el per què. Les dues Espanyes estan més vives que mai. Els bons contra els dolents, l’esquerra republicana contra la dreta franquista. Ostres, per un moment pensava que estava escrivint una crònica de La Vanguardia del 1945, però no. Estic escrivint un post del meu bloc al 2012.

En definitiva, benvinguts novament al bloc. Espero que, a partir d’ara, ens trobem més sovint per aquí i que entre tots aconseguim aportar una mica de llum a aquesta realitat tant complexa.

Ens llegim :)

Etiquetes , , , , , , ,
Categories política estatal

12 Octubre, la Fiesta Nacional de los Españoles

octubre 12, 2010 //
2

Un año más España ha celebrado su Fiesta Nacional, el día 12 de Octubre. Desfile militar, la cabra de la legión, todos los personajes de la cúpula militar incluida toda la Familia Real y este año sí, que casualidad, también Montilla.

Posiblemente el partido de los socialistas de Catalunya no tiene tantos catalanistas en sus filas como creen, sin tienen que buscar los votos en la visión más españolista de sus votantes.

Pocas veces estoy de acuerdo con Rajoy pero no puedo obviar las declaraciones que hizo hace 2 años. Señor Rajoy, yo también pienso que esto “es un coñazo” [refiriéndose al Desfile de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado].

¿Qué pensamos cuando es Corea del Norte quién alardea de su Ejército?

España es distinta ella puede alardear su bandera mientras critica que lo hagan los otros. España critica que se celebre el 11 de septiembre en Catalunya porque de nación solo hay una, mientras el 12 de octubre, las calles de la capital del Estado español, se llenan de banderas con el Toro de Osborne.

U otro ejemplo. ¿Os podéis imaginar una “senyera” catalana colgado de la Plaza Catalunya de Barcelona?

Queda claro que el nacionalismo español de algunos, no respeta el nacionalismo catalán de otros.

Señores, no todos nos sentimos españoles, admítanlo. No quiero pagar un ejército de ningún tipo (y menos no siendo el de mi nación).

Dicen fuentes del Ministerio de Defensa español que se ha destinado un 20% menos del dinero para la edición de este año, aun así, se una cifra demasiado elevada para un Desfile retrógrada que alardea de una España que no existe, una España que no quiere reconocer su personalidad.

Maragall en su Oda a Espanya, decía: “Escucha, España, -la voz de un hijo que te habla en lengua -no castella”, pero España está pendiente de cualquier cosa menos de la proclama de sus naciones.

Etiquetes , , ,
Categories política estatal

El decreto de Nueva Planta de Catalunya en el 2010

juliol 15, 2010 //
0

España no ha avanzado y continúa con la misma mentalidad que en el 1716. Se diga Decreto de Nueva Planta o Tribunal Constitucional el objetivo es el mismo. Cortar las alas a toda nación que quiera levantar la cabeza por encima del Estado español.

Algunos intelectuales de Castilla piensan todavía en el utópico deseo de llegar a una España donde se reconozca la variedad nacional de sus entrañas. De la misma forma que lo tienen algunos socialistas catalanes. Pero una vez más se ha podido comprobar que el federalismo es totalmente imposible de llevar a cabo.

Catalunya es particular. Tiene historia, tiene lengua, tiene cultura, tiene costumbres y tradiciones, incluso tuvo uno de los primeros Parlamentos de Europa ya en el siglo XIV. Catalunya es una nación, sin duda, y objetivamente hablando. Catalunya debe tener el derecho de decidir su futuro libremente. Como ya he comentado en posts anteriores, Catalunya ha empezado un nuevo camino hacia la independencia y hacia la libertad como país.

Falta de entendimiento

España no entiende Catalunya. Muchos creíamos en Zapatero y su poder renovador, pero al final “topamos con la iglesia”. El Tribunal Constitucional ha recortado de manera flagrante y ilegítima, desde mi punto de vista, un Estatut que pretendía resituar las piezas del puzzle Catalunya-España. Pretendía ser el calmante de los males de una España encorada en el pasado y de una Catalunya ansiada de más autogobierno.

Pero una vez más, ha salido la España profunda, la que vive de recuerdos de antaño. La España con tics centralistas y poco democráticos. Una España qu no escucha la voz de uno de sus pueblos.

El decreto de Nueva Planta recortó derechos institucionales, recortó derechos lingüísticos y impuso un modelo político único, el de Castilla. El Tribunal Constitucional está recortando a grosso modo, las mismas temáticas. ¿Cómo reaccionaran ahora los partidos políticos? ¿Acatarán la sentencia para volver atrás? A más años de democracia menos libertades. A más años de democracia menos autogobierno.

Catalunya ya no cabe en España. ¿O creéis que sí?

Etiquetes , , , , ,
Categories política catalana, política estatal

España vs. España

juliol 8, 2010 //
2

Ahir al vespre es jugaven les segones semifinals del Mundial de Sud-Àfrica. Espanya i Alemanya s’enfrontaven en un partit marcat per l’interès que despertava una victòria dels alemanys, sobretot, després del ridícul en la darrera Eurocopa.

El conjunt de Del Bosque va fer un dels millors partits del campionat i es va endur el partit per un ajustat 0 a 1.

El gol de Carles Puyol, va aixecar l’eufòria de centenars de persones que es van aplegar a la font més gran d’Aranjuez per enarbolar el seu espanyolisme conjuntament amb el fet d’haver arribat a una final d’un Mundial. Puyol ha estat l’artífex del gol i, tot i que recordi excessivament al gol que va fer el dia del 2 a 6 al Santiago Bernabéu, els aficionats es van tornar bojos amb aquesta classificació.

Pocs minuts després de la victòria de “La Roja”, els ciutadans d’Aranjuez van sortir al carrer amb massa.

Es contraposava l’alegria del futbol, amb la desconformitat contra la crisi. Es contraposava la catalanofòbia al sentiment d’unitat entre espanyols. Ahir ningú no era català i separatista. Ahir, a Aranjuez, tothom era espanyol o español, com vulgueu.

Es contraposava una España exaltada pel moment de glòria d’haver guanyat una semifinal, a l’España destructiva i tristament intransigent que no respecta la llibertat dels seus pobles.

Ahir els problemes dels ciutadans van quedar enterrats per uns moments. Una catarsi col·lectiva va invair els carrers d’una ciutat de la província de Madrid com si haguessin aconseguit una victòria transcendental com a país. Això sí, aconseguida per un català, Carles Puyol, amb carnet d’espanyol.

Ara es moment de somniar. Ara és moment de creure que és possible l’impossible. Ara és el moment d’avançar cap a un objectiu comú anomenat Catalunya.

Ara és el moment. Ara comença la història.

Etiquetes , , , , , ,
Categories política estatal

El valor de la responsabilitat

juny 13, 2010 //
2

Suposo que tots heu sentit alguna vegada que la nostra societat està mancada de valors. Els més grans diuen que la gent d’avui en dia no respecta res. Fins i tot si es refereixen als joves, aquesta negativitat s’olora des d’encara més lluny.

A dia d’avui, i vista la conjuntura politicoeconòmica en la que estem immersos, faig una crida, (des de la meva humil posició) a la responsabilitat. La responsabilitat que han de compartir els agents polítics, els sindicals i els empresarials. La situació d’Espanya és molt compromesa. Els indicadors econòmics ens situen en una situació que es veurà agreujada amb el pas dels mesos. Alguns afirmen que Espanya no està tant lluny de Grècia, Portugal o Hongria. D’altres veuen brots verds en forma de petits descensos en el nombre d’aturats.

Pel govern ja fa mesos que estem sortint de la crisi. Aquella crisi que no teníem. Aquella crisi que Rodríguez Zapatero no volia reconèixer fins que hi vam estar ficats fins el coll. Segons el govern espanyol tot fa preveure que a finals d’any l’economia espanyola s’haurà recuperat mínimament.

Sense entrar a valorar aquesta realitat, esperem que l’enginyeria econòmica de l’equip socialista tingui raó pel bé de tots. El Partit Popular per la seva banda, està fent una oposició de molt poca alçada. Una oposició irresponsable, de poc nivell, i que emegeix gràcies a l’enfonsament del vaixell anomenat PSOE.

Cal que, d’una vegada per totes, els partits polítics i sobretot els lobbies econòmics siguin capaços de treure punts en comú. Punts estratègics que demostrin la voluntat d’anar endavant. Han de demostrar que aquest país té capacitat per treballar conjuntament i de fer bé les coses.

Els que estem sotmesos finalment a aquesta crisi som tots i cadascun dels ciutadans. Si cal apretar-nos el cinturó ho farem però se’ns ha de demostrar que la responsabilitat impera en els càrrecs que ens han de treure d’aquest forat en el que estem ficats. Dignitat i sentit de servei, han de ser punts clau del seu dia a dia.

Siguem responsables. Fem un pas més en nom de la qualitat democràtica i lluitem en contra de la crisi i de l’atur. Lluitem per les persones que són les que finalment ho acaben, ho acabem, patint.

El valor de la responsabilitat, per davant de tot.

Etiquetes , , , , , , , , , , ,
Categories política estatal
« Entrades més antigues
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.