El tret de sortida de la precampanya el va donar Joan Ignasi Elena amb la notícia del nou Hospital. I les màquines dels partits comencem a confeccionar els propers mesos marcats per la crisi i l’atur

Comença la cursa electoral. Falta encara un any i pocs mesos perquè s’obrin les urnes però els partits polítics de Vilanova i la Geltrú i de la comarca ja comencen a preparar els comicis del maig del 2011.

Serà una carrera difícil. Els ciutadans estan molt distanciats de la política en general i dels polítics en concret i s’espera un nombre d’abstencions molt elevat. Els casos Pretòria iMillet, la sensació entre els ciutadans que tots els polítics són iguals i que no fan polítiques que els solucionin els problemes estan fent molt de mal al sistema. 

Les eleccions municipals són possiblement les que tenen més importància de les que coneixem al nostre país. Ara no ens posarem a debatre, com ja ha fet el Francis Álvarez, en el seu nou bloc a VilanovaDigital sobre el municipalisme però el que està clar és que l’administració més propera és l’ajuntament de Vilanova o el de qualsevol altre municipi.

El consistori és el que veu els problemes des de més a prop, el que veu la realitat en totes les seves dimensions. No obstant, a la vegada, és l’ens públic que té menys recursos, el que pot influir en menor mesura per solucionar els problemes reals de les persones (permeteu-me parafrasejar el conegut eslògan del Partit Popular).

Les eleccions del 2010 es veuran marcades pels resultats de les autonòmiques. Ara mateix les enquestes diuen que CiU està per sobre del PSC. El dilema és ben senzill. El tripartit podrà tornar a sumar o, en canvi, Artur Mas podrà formar govern a la tercera oportunitat?

Els resultats podran marcar les eleccions municipals i és que el retorn de CiU a la Generalitat modificaria completament el panorama català. Els nacionalistes es dotarien d’una força complementària que podria fer canviar el signe de diversos ajuntament del país.

Si ens centrem en Vilanova veiem que l’hospital a tornat a escena per obrir la cursa preelectoral. Fa unes setmanes la Consellera Geli i Joan Ignasi Elena signaven el conveni de reordenació hospitalària del Garraf, que preveu un nou centre hospitalari a la ciutat.

Quin és el paper de CiU. Aprofitarà l’avantatge que li pot donar el desgast de l’atur? Una vegada més cal recordar que Vilanova i la Geltrú és un de les ciutats amb més atur de Catalunya. Neus Lloveras s’estrena com a cap de llista després que Esteve Orriols comandés la nau dels nacionalistes. Tindrà la força suficient per desbancar el govern tripartit? El canvi de rumb serà efectiu? Ara per ara, sembla que estan guanyant terreny.

Per la seva part Esquerra i Iniciativa continuaran sent els partits frontissa? Seran la clau per definir el govern?

El PP mantindrà els dos regidors o millorarà substancialment els seus vots? Mariano Rajoy està liderant les enquestes a l’Estat espanyol i és un clar candidat a presidir Espanya en els propers anys. Ho aprofitarà el partit de Santi Rodríguez?

Per la seva part la CUP desapareixerà o tindrà més protagonisme com ja va passar en les darreres eleccions a la capital de la comarca veïna de l’Alt Penedès?

I Plataforma per Catalunya aprofitarà la problemàtica amb la immigració?

A mesrua que passin els mesos anirem veient quins són els temes que marquen l’agenda. El partit que sigui capaç de decidir el tema del que es parla i el que més presència tingui tant online com offline serà el que guanyarà l’alcaldia. Caldrà moltes accions porta-a- porrta. Caldrà escoltar el ciutadà. Fer sentir que si guanya canviarà la forma de governar.

S’acabarà complint? Com sempre dic, el temps dirà.

Los partidos políticos españoles habían hecho unas campañas realmente deplorables. Unos atacan a unos y los otros a los otros. ¿Era el avance de la autonómicas que se acercan, no lo son? ¿No saben ajustar sus intereses con los de los ciudadanos?

Sea lo que sea, las eleccions europees han sido, o deberían ser, un toque de atención muy severo al conjunto de partidos políticos españoles. Ellos como no, han ido a “su bola” que diría el argot juvenil y todos han celebrado que han ganado, que han sumado votos, que han mantenido su eurodiputado y que han resistido a la crisis, no económica claro está, si no a la de falta de visitas a las mesas electorales.

En definitiva, falta una reflexión profunda que haga realimentar las ganas de ejercer un derecho democrático como es el de votar. Autocrítica de PP, PSOE, CiU, ERC, ICV y otros, es necesaria para el buenu futuro de la democracia y de nuestros derechos como ciudadanos.