Vilanova i la Geltrú està creixent. En les darreres dècades la capital del Garraf ha vist com els seus ciutadans són cada vegada més. No obstant, els serveis no creixen de manera proporcional en relació a l’increment d’habitants. El senyor Elena, en una de les seves aparicions va assegurar que Vilanova i la comarca tindria hospital, inclòs era un dels punts del programa electoral dels socialistes. Volien un nou Hospital General dotat dels serveis assistencials de diagnosi i hospitalització. Algú el veu? El mapa sanitari català no preveu cap hospital a Vilanova com a mínim fins el 2015.

Aquest dèficit en matèria de sanitat pren especial rellevància en els darrers anys. L’Eixample de Mar havia de ser un nou espai per a viure i gaudir del mar, de l’ambient mediterrani. Havia de ser un nou barri a Vilanova. Ja ho veuen. Els comerciants suen tinta per poder tirar el negoci endavant. I per cert, no si val l’excusa que un negoci al principi pateix perquè la Plaça de la Mediterrània fa  dos anys que ja està operativa. Havia de ser el nou eix comercial de Vilanova, el pol complementari a la Rambla i al Carrer Caputxins i de moment, tot això no és així. Però tornat al tema, quan l’Eixample tingui tots els pisos habitats, quan l’Eixample Nord estigui finalitzada i sumem els nous conciutadans de la ciutat, la xifra total de ciutadans pot arribar als 130.000.

Paral·lelament a aquest fenomen, hem de tenir present el recent pla posat a informació pública sobre la planificació urbanística de l’àrea metropolitana. El pla territorial metropolità té com a gran objectiu donar força a les capitals de la segona àrea metropolitana com ara Vilanova, Granollers, Mataró o Sabadell.

Per tant, les potencialitats de Vilanova en matèria urbanística es veuen incrementades per l’eix diagonal, que enllaçarà Vilanova amb Manresa i també amb el tren orbital que unirà les ciutats de la segona corona sense passar per Barcelona. Algú dubta que Vilanova creixerà? Les grans conurbacions de població es produeixen al costat del mar. On hi ha més possibilitats. No cal descobrir que Vilanova és equidistant amb Barcelona i Tarragona i les noves infraestructures posaran la capital del Garraf en el melic de Catalunya. Canviarà la nostra posició a Catalunya i això s’ha d’aprofitar.

És ara el moment per planejar estratègicament com volem ser. Què volem ser i deixar debats esterils i partidistes a banda. Hem de ser una societat madura, intentant trobar els punts en comú que ens permetin tenir una Vilanova capital, una Vilanova important dins de Catalunya i dins de l’economia. Ara bé, perquè això succeeixi cal el consentiment de tots els protagonistes. Administracions públiques, agents privats, associacions veïnals. Totes les capes de la societat han d’estar presents per fer una bona Vilanova, una Vilanova que no tanqui els ulls davant del creixement però que respecti la nostra identitat. La identitat que no hem perdut durant dècades. Siguem responsables i fem Vilanova.