Les enquestes internes dels socialistes els donen uns resultats escandalosament negatius (7 regidors i per sota del Partit Popular), passant a ser la tercera força de l’Ajuntament de Barcelona.

Jordi Hereu està aprofitant el seu càrrec per fer autobombo de la seva candidatura. El llindar entre ciutadà, militant socialista i Alcalde de Barcelona és ben prim. Una vegada més, els socialites barcelonins es pensen que el càrrec és d’ells.

Mentrestant Xavier Trias, candidat convergent, i clar candidat a ser el proper Batlle de la ciutat, presentava aquesta setmana la seva imatge de precampanya. Trias té un projecte fort, cohesionador, transversal, i il·lusionador per Barcelona i els seus ciutadans.

Trias vol dur a terme una nova política on l’escolta als ciutadans sigui l’eix fonamental per trobar el consens necessari en qualsevol ciutat.

Uns estan amb baralles internes que no importen a ningú, mentre d’altres estan preocupats per la crisi, pels ciutadans i ciutadanes barcelonines i per tornar a situar Barcelona al món.

Les prioritats queden clares. No calen comentaris

Artur Mas, el flamant nou President de la Generalitat, ha confeccionat un Govern gestor, amb un perfil polític contrastat i amb una potent capacitat gestora. Els 4 independents “fitxats” per Mas, donaran un toc de qualitat que els governs anteriors no tenien, en tanta mesura.

El debat d’aquestes darreres hores ha estat marcat bàsicament per la crítica a Mascarell i el seu sí a formar part del Govern Mas.

Artur Mas ja va deixar clar en campanya que faria el govern dels millors i si això significa que el Conseller de Cultura sigui Mascarell (socialista), doncs endavant.

Les pataletes dels socialistes, menyspreant la decisió de Mascarell només posen de manifest la manca de consens en el si del partit. A més, Mascarell sonava com a substitut de Jordi Hereu a l’Ajuntament de Barcelona. En el cas que aquest rumor fos cert, Artur Mas, ha posat un bon Conseller a Cultura i ha desarticulat un bon candidat socialista a l’alcaldia de Barcelona.

Els nervis entre els socialistes van in crescendo i no sembla que la solució arribi próximament.

Fa aproximadament un any, el dia 1 de desembre, començava a formar part del Departament de Social Media de Conzentra, gràcies a Francesc Grau, més conegut com a @FGrau. Aquest any treballant al seu costat ha estat imprescindible per al meu desenvolupament personal. És un professional impressionant amb una gran capacitat per portar endavant projectes i equips de manera immillorable.

També volia donar les gràcias a l’Alicia Güemes, per fer més suportable els moments d’estres i per la placa commemorativa d’un fet important pel Departament. Ella ja sabrà de què va Sens dubte una professional que donarà de què parlar en els propers anys.

I, òbviament, a Javier Salinas, un professional espectacular que es transforma en millor persona dins i fora de l’empresa.

Gràcies també a tots els altres companys amb qui he pogut compartir el dia a dia del darrer any.

Però com tot en la vida arriba un dia en què els camins canvien de direcció i ara engego un nou projecte professional.

Passaré a formar part del Departament de comunicació del grup municipal de CiU a Barcelona. Un dels meus somnis professionals s’ha fet realitat.

Així doncs, el proper objectiu a curt termini és fer Xavier Trias alcalde de Barcelona i portar el canvi a l’ajuntament de la capital catalana.

Només em queda dir-vos que espero que poguem continuar compartint xerrades per Twitter, comentaris per aquest bloc o fotografies per Facebook.

Gràcies per ser-hi

Aquests darrers dies ha estat molt present el debat de per què Artur Mas feia les seves compareixences davant de 9 senyeres. Una al costat de l’altre donant un to institucional a l’acte. El candidat de Convergència i Unió va afirmar que el misteri de per què 9 i no 5 o 13 se sabria el dia posterior a les eleccions.

Però per què tant de misteri?

Mostrar la catalanitat del candidat nacionalista no és una opció gaire probable. Que Artur Mas és nacionalista no ho dubta ningú. Potser es vol envoltar a Mas d’una aura institucional i presidencialista? Es vol mostrar un Mas posat en el paper de President de la Generalitat? O, potser, realment les 9 senyeres tenen algun altre significat concret?

La Vanguardia aquest diumenge publicava un article amb diverses hipòtesis al respecte de per què aquestes senyeres. Sigui el que sigui, el més important és que queda demostrat que CiU una vegada més ha sabut marcar el tempo de l’inici de la campanya. Això només acaba de començar. Les #eleccionscat cada vegada estan més a prop. Falten 48 dies.

Els partits polítics no estan en el seu millor moment de popularitat i el sistema de finançament és un dels principals motius d’aquest desencís crònic.

El finançament irregular dels partits polítics ha esquitxat a tort i a dret, sense entedre-hi d’ideologies i sense miraments. El Cas Palau ha tacat Convergència i Unió. El Cas Pretòria ha tacat el Partit Socialista. El Cas Gürtel ha tacat el Partit Popular. Pocs són els que han sabut mantenir impol·lut el seu partit. Aquests draps bruts que han aparegut han evidenciat que la Llei sobre finançament dels partits polítics, Llei 8/2007, de 4 de juliol, no és eficaç. Cal un enduriment de la Llei i, sobretot, que la Llei es compleixi per mostrar coherència i transparència als ciutadans amb els comptes públics i dels partis polítics.

Reagrupament, un dels molts partits independentistes que han sorgit a causa del desencís dels ciutadans amb els partits tradicionals està incomplint de manera flagrant l’article 4 apartat e.

De las donaciones previstas en este artículo quedará constancia de la fecha de imposición, importe de la misma y del nombre e identificación fiscal del donante. La entidad de crédito donde se realice la imposición estará obligada a extender al donante un documento acreditativo en el que consten los extremos anteriores.

Segons la Llei no està permès que es facin donacions anònimes i sempre és obligatori mostrar un document que ens identifiqui i ens acrediti, el DNI (Document Nacional d’Identitat).

Reagrupament permet des de la seva pàgina web pagar pel sistema Pay Pal, que ens dóna la seguretat que els nostres diners arriben a bon port, però que en cap moment demana el DNI que ens identifiqui.

Podríem afirmar, doncs, que el partit de Joan Carretero, que enarboleix la bandera de la transparència està en contra de les normes de joc i incompleix la Llei sobre finançament dels partits polítics vigent?

Acabaré amb una frase de Joan Carretero:

No ens alegrem gens dels casos de corrupció que hi ha a Catalunya perquè estimem el nostre país.

3 anys i 10 mesos. Ni més ni menys. El Tribunal Constitucional ha trencat el silenci en què estava immers des de feia molts mesos, intentant trobar punts en comú per retallar l’Estatut, per retallar la veu dels ciutadans de Catalunya.

L’Estat espanyol és còmplice d’un delicte antidemocràtic. Els partits polítics no han jugat bé les seves cartes i han deixat que un òrgan judicial deslegitimat hagi raptat la veu de centenars de catalans. Les urnes en aquest país no serveixen. Vam estar 40 anys sense democràcia, sense drets ni llibertats. Ara estem enganyats. Ens pensem que som lliures però el govern de Catalunya, està pres pels poders de Castella. Vergonya. Aquest és el sentiment que sento d’un país que s’està desmembrant a causa de la seva pròpia voluntat de no fer-ho. Està redactant les seves pròpies línies del rèquiem que cantarà d’aquí a uns anys.

Espanya, el teu fill anomenat Catalunya vol deixar de formar part d’una família on no se sent bé. On no el tracten bé i on els ciutadans estan menyspreats, menystinguts i infravalorats. Els catalans no volem ser ciutadans de segona, jo no vull ser ciutadà de segona.

Vull viure en un país lliure on poder escollir sense restriccions el que desitjo. On es respecti l’estat de dret de tots i cadascun dels ciutadans i on les urnes siguin, veritablement i oficial, la màxima de la democràcia.

Ara comença un nou camí. L’horitzó 2014 per la independència del proper país de la Unió Europea. Caminem democràticament, pacíficament i amb pas ferm cap a la llibertat com a poble.

Siguem valents i busquem solucions en comú per avançar cap a aquest camí. Deixem, ara més que mai, els partidismes a banda, posem-nos a sobre la cuirassa del seny, del seny que ens ha caracteritzat durant segles per dir Adéu Espanya.

Agents socials, agents econòmics, agents polítics, ara és l’hora d’actuar conjuntament. A Espanya ja no ens volen. No respecten la veu dels ciutadans. A què esperem? Hem de ser una societat prou madura per trobar solucions en comú.

La societat empenyerà si vosaltres porteu la bandera de la llibertat.

“Catalunya, triomfant, tornarà a ser rica i plena”

Construir sinèrgies per extreure el millor de cadascú de nosaltres. Aquest és el poder d’una societat col·lectiva, d’una societat en què tothom posa el seu granet de sorra per avançar cap a la mateixa direcció.

En aquest post faig una oda a la col·lectivitat i és que està més que provat que treballar conjuntament afavoreix un millor rendiment personal. Aprofitar el millor de nosaltres per millorar la societat en la que vivim ha de ser un prioritat.

Antoni Gutiérrez- Rubí, va presentar aquest passat dimecres dia 16 de juny el seu llibre Micropolítica, Ideas para cambiar la comunicación política. En la seva presentació va parlar dels petits detalls en política, d’aquells petits gestos, d’aquells petits passos que es duen a terme des dels partits per captar l’interès dels votants.

Tots aquests detalls, aquests ínfims motius, són els que poden donar-nos unes eleccions. Pas a pas, centímetre a centímetre, titular a titular i vot a vot. Tot suma per guanyar. La conjunció d’aquests elements dóna unes possibilitats inimaginables.

Per aquest motiu, ara que estem passant per moments difícils, els partits intenten demostrar el positivisme necessari per sortir de la crisi. Intenten demostrar confiança, intenten demostrar que sempre es toca terra per tornar reprendre el vol.

CiU és el partit abanderat. El que fa gala de la il·lusió de començar, i de la il·lusió que totes les enquestes els situen com el partit que governarà a partir de novembre a la Generalitat de Catalunya.

Treballem conjuntament per treure el millor de nosaltres i per sortir del fangar en què estem instal·lats. Comencem el dia amb força i il·lusió, siguem positius i lluitem pel nostre dia a dia. El dia a dia de tots.

Artur Mas, el flamant candidat de CiU a la Generalitat de Catalunya, va assistir ahir a la nit al programa de Televisió Espanyola 59 Segons. Cristina Puig, presentadora de la divisió catalana del programa televisiu, va entrevistar el líder convergent. Propostes per superar la crisi, pactes postelectorals, Joan Laporta com a possible adversari polític, entre d’altres temes van centrar la conversa que periodista i polític van mantenir.

Els assessors del líder de CiU van treballar molt bé l’entrevista perquè sabien que no podien fallar. Les enquestes donen la victòria als convergents i una errada important, podria fer perillar aquesta superioritat a manca de pocs mesos per les eleccions.

Posteriorment a l’entrevista de Cristina Puig, Artur Mas entrava a la plaça de toros davant de diversos directors de la premsa catalana. Avui, El País, La Vanguardia, El Mundo, Expansión. Era una prova de foc que sota el meu parer Mas va superar. Estava segur, coherent, va respectar el nou eslògan del partit “Començar il·lusiona”, es va permetre el luxe de fer una metàfora entre un bolígraf i l’Estatut…

Mas ja no és novell, sap aguantar la pressió i ho va demostrar sobradament. Ell es veu més preparat que mai, sap que les enquestes els afavoreixen i també sap que és ara o mai.

Ara bé, quines són les paraules que més va nombrar el candidat convergent?

• Responsabilitat
• Travessia del desert

Els darrers anys, el govern ha anat a la deriva, no tenia un rumb clar, i ara CiU arriba per salvar els passatgers del vaixell. Volen portar el bot anomenat Catalunya a aigües calmades, on hi hagi una taxa d’atur més baixa, on es creï riquesa, on l’estat del benestar de les persones estigui per damunt de tot.

CiU el gran impulsador del Canvi. Per això el futurible govern Mas, vol tornar a començar.

[Vídeo] Campanya CiU

El tret de sortida de la precampanya el va donar Joan Ignasi Elena amb la notícia del nou Hospital. I les màquines dels partits comencem a confeccionar els propers mesos marcats per la crisi i l’atur

Comença la cursa electoral. Falta encara un any i pocs mesos perquè s’obrin les urnes però els partits polítics de Vilanova i la Geltrú i de la comarca ja comencen a preparar els comicis del maig del 2011.

Serà una carrera difícil. Els ciutadans estan molt distanciats de la política en general i dels polítics en concret i s’espera un nombre d’abstencions molt elevat. Els casos Pretòria iMillet, la sensació entre els ciutadans que tots els polítics són iguals i que no fan polítiques que els solucionin els problemes estan fent molt de mal al sistema. 

Les eleccions municipals són possiblement les que tenen més importància de les que coneixem al nostre país. Ara no ens posarem a debatre, com ja ha fet el Francis Álvarez, en el seu nou bloc a VilanovaDigital sobre el municipalisme però el que està clar és que l’administració més propera és l’ajuntament de Vilanova o el de qualsevol altre municipi.

El consistori és el que veu els problemes des de més a prop, el que veu la realitat en totes les seves dimensions. No obstant, a la vegada, és l’ens públic que té menys recursos, el que pot influir en menor mesura per solucionar els problemes reals de les persones (permeteu-me parafrasejar el conegut eslògan del Partit Popular).

Les eleccions del 2010 es veuran marcades pels resultats de les autonòmiques. Ara mateix les enquestes diuen que CiU està per sobre del PSC. El dilema és ben senzill. El tripartit podrà tornar a sumar o, en canvi, Artur Mas podrà formar govern a la tercera oportunitat?

Els resultats podran marcar les eleccions municipals i és que el retorn de CiU a la Generalitat modificaria completament el panorama català. Els nacionalistes es dotarien d’una força complementària que podria fer canviar el signe de diversos ajuntament del país.

Si ens centrem en Vilanova veiem que l’hospital a tornat a escena per obrir la cursa preelectoral. Fa unes setmanes la Consellera Geli i Joan Ignasi Elena signaven el conveni de reordenació hospitalària del Garraf, que preveu un nou centre hospitalari a la ciutat.

Quin és el paper de CiU. Aprofitarà l’avantatge que li pot donar el desgast de l’atur? Una vegada més cal recordar que Vilanova i la Geltrú és un de les ciutats amb més atur de Catalunya. Neus Lloveras s’estrena com a cap de llista després que Esteve Orriols comandés la nau dels nacionalistes. Tindrà la força suficient per desbancar el govern tripartit? El canvi de rumb serà efectiu? Ara per ara, sembla que estan guanyant terreny.

Per la seva part Esquerra i Iniciativa continuaran sent els partits frontissa? Seran la clau per definir el govern?

El PP mantindrà els dos regidors o millorarà substancialment els seus vots? Mariano Rajoy està liderant les enquestes a l’Estat espanyol i és un clar candidat a presidir Espanya en els propers anys. Ho aprofitarà el partit de Santi Rodríguez?

Per la seva part la CUP desapareixerà o tindrà més protagonisme com ja va passar en les darreres eleccions a la capital de la comarca veïna de l’Alt Penedès?

I Plataforma per Catalunya aprofitarà la problemàtica amb la immigració?

A mesrua que passin els mesos anirem veient quins són els temes que marquen l’agenda. El partit que sigui capaç de decidir el tema del que es parla i el que més presència tingui tant online com offline serà el que guanyarà l’alcaldia. Caldrà moltes accions porta-a- porrta. Caldrà escoltar el ciutadà. Fer sentir que si guanya canviarà la forma de governar.

S’acabarà complint? Com sempre dic, el temps dirà.