A dia d’avui, i vista la conjuntura politicoeconòmica en la que estem immersos, faig una crida, (des de la meva humil posició) a la responsabilitat. La responsabilitat que han de compartir els agents polítics, els sindicals i els empresarials. La situació d’Espanya és molt compromesa. Els indicadors econòmics ens situen en una situació que es veurà agreujada amb el pas dels mesos. Alguns afirmen que Espanya no està tant lluny de Grècia, Portugal o Hongria. D’altres veuen brots verds en forma de petits descensos en el nombre d’aturats.

Pel govern ja fa mesos que estem sortint de la crisi. Aquella crisi que no teníem. Aquella crisi que Rodríguez Zapatero no volia reconèixer fins que hi vam estar ficats fins el coll. Segons el govern espanyol tot fa preveure que a finals d’any l’economia espanyola s’haurà recuperat mínimament.

Sense entrar a valorar aquesta realitat, esperem que l’enginyeria econòmica de l’equip socialista tingui raó pel bé de tots. El Partit Popular per la seva banda, està fent una oposició de molt poca alçada. Una oposició irresponsable, de poc nivell, i que emegeix gràcies a l’enfonsament del vaixell anomenat PSOE.

Cal que, d’una vegada per totes, els partits polítics i sobretot els lobbies econòmics siguin capaços de treure punts en comú. Punts estratègics que demostrin la voluntat d’anar endavant. Han de demostrar que aquest país té capacitat per treballar conjuntament i de fer bé les coses.

Els que estem sotmesos finalment a aquesta crisi som tots i cadascun dels ciutadans. Si cal apretar-nos el cinturó ho farem però se’ns ha de demostrar que la responsabilitat impera en els càrrecs que ens han de treure d’aquest forat en el que estem ficats. Dignitat i sentit de servei, han de ser punts clau del seu dia a dia.

Siguem responsables. Fem un pas més en nom de la qualitat democràtica i lluitem en contra de la crisi i de l’atur. Lluitem per les persones que són les que finalment ho acaben, ho acabem, patint.

El valor de la responsabilitat, per davant de tot.

Com veu Vilanova a falta d’un any per les eleccions?

Ara mateix Vilanova està immers en un procés de millora i de transformació. Sobretot, aquestes millores tenen dos aspectes concrets.

- Qualitat dels serveis públics (escoles, salut, etc.) i

-Millora de la identitat de la ciutat, com és relaciona el vilanoví amb la ciutat. Volem que Vilanova sigui un espai agradable per passejar-hi i per relacionar-se.

A més, també estem invertint en tots els barris per garantir una bona convivència. En l’època en què ens trobem cal que des de l’ajuntament reduïm la despesa corrent, potenciem la inversió pública i augmentem la partida destinada a serveis socials en un 35%.

Arribem als 6.000 parats. Com ens hem de prendre aquesta xifra?

Sens dubte que no és pas una xifra positiva. De totes maneres, Vilanova i la Geltrú forma part d’un sistema molt més ampli i la comarca està patint la crisi com qualsevol altre lloc. Ara per ara sembla que de cara a finals d’any hi haurà una recuperació. El que volem fer des del govern és ajudar a les persones que ho passen malament. I com t’he dit hem augmentat un 35% la despesa social per protegir totes les persones que ho necessitin.

La gran notícia de la legislatura ha estat sens dubte que per fi sembla que hi ha un avanç de cara a aconseguir el nou hospital a Vilanova.

Exacte. Ha estat un èxit comarcal. Tota la comarca ha d’estar satisfeta per aquesta notícia. És un vell somni que durava massa i per fi l’hem pogut aconseguir. Les millores dels serveis sanitaris a Vilanova i la comarca s’incrementaran de cara als propers anys. M’agradaria fer un petit homenatge a totes aquelles persones que han lluitat per aconseguir aquest nou hospital que d’aquí a pocs anys serà realitat.

Projectes de futur d’un possible govern del PSC?

Els darrers anys hem apostat pel Barri de Mar i ho continuarem fent, sense oblidar, òbviament els altres barris de la ciutat. Al Barri de Mar és el passat, el present i el futur. El nou institut, el nou CAP, el cobriment del Torrent, la Rambla de la Pau… Al Barri de Mar toca fer i no pas dir. Cal actuar.

Pactes postelectorals. Tornareu a reeditar el tripartit?

Ara per ara el que volem és acabar el mandat que ens queda. Falta encara un any de legislatura i volem esgotar tota la munició que ens queda. Nosaltres sempre hem cregut en un govern fort d’esquerres i precisament és el que intentarem. Nosaltres sempre optarem per un govern d’esquerres i tanquem la porta a un futur govern amb CiU

Economia, santa economia. A vegades aquesta paraula ens sona a glòria, d’altres és com una pedra al fetge. Les xifres són realment esfereïdores. No és la primera vegada que comento les xifres de l’atur ni el que penso sobre aquesta situació de crisi. Fins el moment no he tractat en profunditat el tema de l’atur a la comarca del Garraf i a Vilanova i la Geltrú, però algun dia ens hem d’estrenar.

La comarca del Garraf no ha fet bé les coses i Vilanova i la Geltrú, com a capital, tampoc. L’economia en els darrers 10 o 15 anys s’ha basat en tancar els ulls davant el creixement i davant la manca de sòl empresarial i industrial que arrastrava i alimentava la ciutat. Els governs han viscut d’esquena a aquesta situació i ara estem patint les conseqüències. Gairebé 30.000 persones estan a l’atur entre les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf. Indignant, penós i degradant.

A Vilanova i la Geltrú estem a punt d’arribar a la xifra psicològica dels 6.000 desocupats, segons paraules de Xavier Cardona, president de l’associació d’empresaris ADEG. 6.000 motius de vergonya, sens dubte.

Aprofitant aquesta informació vull recordar el titular d’una entrevista que la setmana passada li van fer a Sixte Moral al Diari de Vilanova. Segons l’exalcalde de Vilanova, la ciutat està en una situació pletòrica. Des de quina perspectiva es mira la realitat el senyor Moral? O té uns prismàtics de color de rosa o viu una realitat diferent a la que viu la societat en general.

• Gairebé 6.000 aturats a Vilanova
• Manca d’un Hospital
• Infraestructures amb un preu elevadíssim que no s’adequa al servei que presten
• Falta de lideratge polític
• Falta de perspectives de futur de la ciutat
• La Universitat i el centre tecnològic quin tracte reben

On està el canvi que necessita Vilanova i la Geltrú? Estem aprofitant tots els recursos que tenim al nostre abast?

De veritat que Vilanova està en una situació pletòrica?

El mes de gener i el mes de febrer l’atur tornarà a deixar KO al Garraf i a Vilanova i la Geltrú. Ara bé, tothom tranquil, les ulleres roses són barates i més si les comprem als immigrants del top manta que l’ajuntament fa mesos que havia de fer desaperèixer.

Centenars de treballadors vilanovins s’estan quedant a l’atur. Les portes de Renfe no s’obren tantes vegades com fa uns mesos, segons alts càrrecs de Renfe Rodalies, la Rambla està més plena de l’habitual en hores de poca aglomeració i les botigues del centre noten que la gent entra, mira, però compra menys. Aquests són només alguns punts que personalitzen la crisi a la comarca del Garraf i a Vilanova en concret.

La crisi està afectant i, molt, a l’economia de la comarca. A causa dels últims ERO’s de Mahle i Prysmian, entre d’altres, l’atur està gairebé al 20%. És una xifra preocupant i els partits polítics de la ciutat, tant govern com oposició, s’han de posar d’una vegada per totes a treballar per aturar d’alguna manera o altra aquesta situació crítica. Una bona noticia són els 2,6 milions d’euros que ja han arribat a les arques municipals per iniciar les obres que donaran treball a poc més de 900 persones. De totes maneres, aquesta mesura no és ni de bon tros suficient.

Es necessiten mesures eficients contra la crisi, es necessita actuar, es necessita compromís de les forces polítiques i de les forces privades per tirar endavant en un moment de falta de confiança com l’actual. Segons dades oficials, el mes de febrer eren 4.824 persones les que es trobaven a l’atur, cosa que contrasta amb les que hi havia tot just fa un any, 2.948 (dades extretes de la Mancomunitat Penedès- Garraf). Una simple resta ens confirma que amb un any l’atur s’ha incrementat en 1.876 persones. Una xifra que continua creixent i que pot arribar a xifres molt greus.

Ajudes socials, inversió de diner públic allà on fa realment servei, posar el màxim de traves perquè les empreses no tirin endavant els ERO’s injustificats. Són només algunes propostes que es podrien aplicar per minvar la situació que vivim a la comarca. Poden ser aquesta o d’altres les que puguin resultar eficaces, però cal que es reaccioni.