Archives for category: comunicación

Twitter és una plataforma de coneixement. És un mitjà de comunicació instantani que dóna la veu als ciutadans i que ens narra la realitat pocs segons després que hagi succeït un fet. Amb Twitter els fets que no queden coberts disminueixen exponencialment i la vigilància al més pur estil “Gran Germà” s¡incrementa.

Ara bé, us imagineu un tweet així?

” @xxxxxxx : ETA adverteix que ha col·locat un gran explosiu al centre de Barcelona”

Quina credibilitat li donaríeu? Estareu pensant que depèn de l’oficialitat de la font aquesta credibilitat serà molt més elevada que si no ho és però fins a quin punt ens fiaríem d’aquest tweet/notícia?

A partir de quin punt començaria la histèria col·lectiva? Twitter és una font d’informació amb emissors però una notícia d’aquest tamany només ens la creuriem si prové d’una font oficial o d’un diari tradicional i és que encara que Twitter ens permeti ser els protagonistes i els emissors, els éssers humans ens regim per una escala de credibilitat/veritat molt marcada.

Us deixo anar una pregunta: Creieu que seria possible un compte de Twitter d’ETA o d’Al-Qaida? Què en penseu?

Construir sinèrgies per extreure el millor de cadascú de nosaltres. Aquest és el poder d’una societat col·lectiva, d’una societat en què tothom posa el seu granet de sorra per avançar cap a la mateixa direcció.

En aquest post faig una oda a la col·lectivitat i és que està més que provat que treballar conjuntament afavoreix un millor rendiment personal. Aprofitar el millor de nosaltres per millorar la societat en la que vivim ha de ser un prioritat.

Antoni Gutiérrez- Rubí, va presentar aquest passat dimecres dia 16 de juny el seu llibre Micropolítica, Ideas para cambiar la comunicación política. En la seva presentació va parlar dels petits detalls en política, d’aquells petits gestos, d’aquells petits passos que es duen a terme des dels partits per captar l’interès dels votants.

Tots aquests detalls, aquests ínfims motius, són els que poden donar-nos unes eleccions. Pas a pas, centímetre a centímetre, titular a titular i vot a vot. Tot suma per guanyar. La conjunció d’aquests elements dóna unes possibilitats inimaginables.

Per aquest motiu, ara que estem passant per moments difícils, els partits intenten demostrar el positivisme necessari per sortir de la crisi. Intenten demostrar confiança, intenten demostrar que sempre es toca terra per tornar reprendre el vol.

CiU és el partit abanderat. El que fa gala de la il·lusió de començar, i de la il·lusió que totes les enquestes els situen com el partit que governarà a partir de novembre a la Generalitat de Catalunya.

Treballem conjuntament per treure el millor de nosaltres i per sortir del fangar en què estem instal·lats. Comencem el dia amb força i il·lusió, siguem positius i lluitem pel nostre dia a dia. El dia a dia de tots.

Sandro Rosell, és a partir d’avui mateix, el nou i flamant president del FCBarcelona. Rosell és l’únic candidat que ha apostat per fer una campanya en positiu. Propostes per millorar el club i bones maneres en els diversos debats.

Agustí Benedito

Ha estat la sorpresa de les eleccions. El que semblava un outsider que no podia combatre contra els grans ha plantat cara fins l’últim minut. A més, s’endú a la butxaca la satisfacció de guanyar el primer debat entre candidats.

Jaume Ferrer

El candidat oficialista no ha sabut transmetre l’obra de Joan Laporta. Els èxits esportius, socials i de club que ha dut a terme la junta de Joan Laporta han quedat a un segon pla. Jaume Ferrer ha buscat excessivament la lluita directa i poc intel·ligent cap a Sandro Rosell. Sens dubte el gran derrotat.

Marc Ingla

Potser era l’únic que tenia la capacitat de plantar cara a Rosell. El seu equip, amb Ferran Soriano, Albert Vicens i Alfons Godall no ha captivat l’atenció dels socis del FCBarcelona.

Sandro Rosell

Rosell ha fet bones la gran quantitat de signatures que va presentar per presentar la seva candidatura. El seu treball online i també offline ha estat transcendental per la seva victòria. El directiu que va portar a Ronaldinho i que posteriorment va marxar precipitadament de la junta directiva.

Sandro Rosell prendrà les regnes del club el dia 1 de juliol. Superar els èxits esportius és gairebé impossible. El club està acostumat a guanyar. Els culés gaudeixen del joc del primer equip del FCBarcelona.

Ara bé, les millores d’obertura de la institució gràcies a les eines 2.0, l’escolta activa que volen practicar des de la junta per apropar la seva obra el soci i la voluntat de retornar el poder del club al soci són objectius que veurem si es poden assumir i com es duen a terme al llarg dels mesos.

Acaba l’era Laporta. Comença l’era Rosell.

Que continuï l’espectacle!!

Aquest divendres i dissabte passats, la UPC de Vilanova i la Geltrú ha estat l’espai on s’han dut a terme les 3eres Jornades de la Penedesfera. Aquest any les temàtiques giraven a l’entorn de l’Educació de la innovació i de la ciència.

Tot i que l’any passat a El Vendrell va haver-hi més públic, han estat unes bones jornades que han permès que el hashtag #Penedesfera estigués per uns minuts al número 1 de tot l’Estat espanyol. Ara bé, m’agradaria parlar de l’actuació deficient de l’ajuntament de Vilanova.

Divendres a la tarda, com ja he dit, es van inaugurar les Jornades a la UPC de Vilanova tot i que en un principi es volien fer a Neàpolis, l’Espai de la Tecnologia i les Idees. El Consistori vilanoví demanava prop de 1.000€ perquè es poguessin celebrar les Jornades a l’Auditori, el que entenc que seria l’espai adequat, fet a mida, per la celebració d’un esdeveniment d’aquetes característiques.

Ernest Benach, el president del Parlament de Catalunya, va ser qui va inaugurar les Jornades. Posteriorment, va aprofitar la seva visita a Vilanova i la Geltrú per presentar el seu llibre #Política2.0., i naturalment, no el van presentar a la Seu d’Esquerra Republicana a la Rambla Principal sinó que ho van fer, com no, a Neàpolis.

Si volem que Vilanova prengui un nom rellevant i volem que ens vegin amb voluntat de donar el millor servei al ciutadà  i les activitats que duen a terme entitats socials, hem de cuidar aquests detalls. El món 2.0 a l’ajuntament de Vilanova és inexistent , però això no justifica que els ciutadans no parlin i construeixin la bona o mala imatge de qualsevol individu o institució pública o privada.



Tempus fugit. Possiblement aquestes dues paraules defineixen perfectament el que ha passat al llarg d’aquests 500 dies que estic present a Twitter. Els principis sempre són complicats. Pocs followers, poques mencions, pocs replies, pocs DM… en definitiva que qualsevol es podria cansar ràpidament d’una eina que no és tant aparentment efectiva com Facebook.

Amb la perseverança pertinent d’un intrèpid de les xarxes socials ;) he anat recopil·lant mencions, replies, #FF, DM i un munt d’informació que m’ha permès formar-me dia rere dia, twit rere twit. Fins i tot, ha estat la clau perquè ara pugui exercir com a Consultor de Social Media de Conzentra.

Gràcies a tot un mestre de les xarxes socials i concretament de #Twitter, @FGrau, m’he pogut introduir en un món trepidant i captivador.

Ara bé, res tindria sentit sense els 752 followers que tinc actualment, Sou vosaltres els que realment doneu sentit a aquest canal social.

Gràcies per aquests 500 dies compartits. Ara a per 500 més, com a mínim. :D

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.