Archives for the month of: març, 2010

Muchas son las comparaciones que pueden realizarse entre las operadoras de telefonía e internet y las personas.

El otro día, sentados a la hora de comer, Dani GámezJavi SalinasMarcos Arteaga, surgió una sorprendente comparación, relacionando las marcas de empresas de telecomunicaciones con las relaciones sentimentales, lostipos de parejas y, por que no decirlo, el sexo.

La relación más común en ambos ámbitos es la Telefónica. Es la pareja que te tiene “monopolizado”, te cuesta mucho dinero y siempre estas planteando cambiarla por otra.

A nuestras edades es normal encontrarse con las chicas Vodafone / Orange, de las que conoces su turbio pasado y, por mucho que ahora sepan idiomas por venir del extranjero, sabes de que pie calzan.

Hay parejas Yoigo, con las que tienes un rollo guay, pero sabes que no estarás mucho tiempo. Es parecida a la novia Pepephone, que viste de manera muy fashion, te irias de viaje, pero nunca te la tomarías en serio. Siguendo con el vestir, podemos pasar por alto la chica Carrefour Movil, las que intentan vestir caro, pero no dejan de ser unas cholas.

Desde nuestro punto de vista, estamos en contra de las mujeres Wannadoo, que preguntan todo el día y no toman la iniciativa.

No hace falta decir, haciendo un guiño al sexo femenino en este caso, los problemas que generan a las mujeres los chicos Ya.com, que no pueden satisfacerlas, algo que contrasta si se mira al reves, donde los hombres se sienten heroes teniendo parejas Ya.com.

Aunque, sin lugar a duda, no hay nada peor, en ambos sexos, que los Jazztel… que tienen mucha “música”, pero luego se quedan dormidos.

No se que opinais, pero tanto en las compañías de telecomunicaciones como en las parejas…al final te acabas acostumbrando a lo que tienes.

Post escrito conjuntamente con Marcos Arteaga

Fa uns mesos vaig publicar un post que criticava l’estat dels carrers de Vilanova i la Geltrú. Tot i els diners que l’ajuntament ha rebut del FEIL encara hi ha molts carrers que tenen un estat completament degradat, sobretot, tots aquells que no conformen l’àrea d’influència dels comerços.

Puc entendre que els carrers no han de ser catifes perfectes d’esfalt, però no puc entendre que un ajuntament estigui deixant de la mà de Déu els seus ciutadans.

Fa aproximadament 4 setmanes em vaig posar en contacte amb la policia local perquè enmig del carrer de davant de casa, hi havia un clot que tenia pinta de fer-se perillós. Durant el dia diverses vegades hi passa el bus urbà i aixó accentua dia sí dia també la profunditat del soc. Un mes després el servei de manteniment ni ha trepitjat la zona per a poder saber l’estat del forat en qüestió. La policia sí que ha passat a veure’l però la seva actuació no ha servit absolutament per a res.

Cal que el nostre ajuntament sigui conscient del perill que aquest, com molts d’altres socs comporta als ciutadans i ciutadanes. Ara per ara, ja m’he posat dos cops en contacte amb la policia local i un altre veí, que desconec la seva identitat, també els ha trucat un cop més.

Si el terreny acaba cedint just quan passa un vehicle o el bus urbà ens diran que no es podia preveure que passés? Aquest serà un argument que no tindrà cap validesa. No valdrà posar excuses. Caldrà prendre mesures i actuar tal com toca.

Ara per ara la gestió, del manteniment dels carrers de Vilanova és nul·la i pèssima. Els vilanovins i jo mateix creiem que Vilanova ha millorat la seva estètica. Però a vegades la nostra prioritat ha de ser la seguretat i no tant l’estètica.

Joan Ignasi Elena, alcalde de Vilanova i la Geltrú i candidat pel PSC.

Com veu Vilanova a falta d’un any per les eleccions?

Ara mateix Vilanova està immers en un procés de millora i de transformació. Sobretot, aquestes millores tenen dos aspectes concrets.

- Qualitat dels serveis públics (escoles, salut, etc.) i

-Millora de la identitat de la ciutat, com és relaciona el vilanoví amb la ciutat. Volem que Vilanova sigui un espai agradable per passejar-hi i per relacionar-se.

A més, també estem invertint en tots els barris per garantir una bona convivència. En l’època en què ens trobem cal que des de l’ajuntament reduïm la despesa corrent, potenciem la inversió pública i augmentem la partida destinada a serveis socials en un 35%.

Arribem als 6.000 parats. Com ens hem de prendre aquesta xifra?

Sens dubte que no és pas una xifra positiva. De totes maneres, Vilanova i la Geltrú forma part d’un sistema molt més ampli i la comarca està patint la crisi com qualsevol altre lloc. Ara per ara sembla que de cara a finals d’any hi haurà una recuperació. El que volem fer des del govern és ajudar a les persones que ho passen malament. I com t’he dit hem augmentat un 35% la despesa social per protegir totes les persones que ho necessitin.

La gran notícia de la legislatura ha estat sens dubte que per fi sembla que hi ha un avanç de cara a aconseguir el nou hospital a Vilanova.

Exacte. Ha estat un èxit comarcal. Tota la comarca ha d’estar satisfeta per aquesta notícia. És un vell somni que durava massa i per fi l’hem pogut aconseguir. Les millores dels serveis sanitaris a Vilanova i la comarca s’incrementaran de cara als propers anys. M’agradaria fer un petit homenatge a totes aquelles persones que han lluitat per aconseguir aquest nou hospital que d’aquí a pocs anys serà realitat.

Projectes de futur d’un possible govern del PSC?

Els darrers anys hem apostat pel Barri de Mar i ho continuarem fent, sense oblidar, òbviament els altres barris de la ciutat. Al Barri de Mar és el passat, el present i el futur. El nou institut, el nou CAP, el cobriment del Torrent, la Rambla de la Pau… Al Barri de Mar toca fer i no pas dir. Cal actuar.

Pactes postelectorals. Tornareu a reeditar el tripartit?

Ara per ara el que volem és acabar el mandat que ens queda. Falta encara un any de legislatura i volem esgotar tota la munició que ens queda. Nosaltres sempre hem cregut en un govern fort d’esquerres i precisament és el que intentarem. Nosaltres sempre optarem per un govern d’esquerres i tanquem la porta a un futur govern amb CiU

Avui torno a escriure després de molt de temps de no fer-ho. A totes aquelles persones que teniu alguna malaltia difícil. Ànims i mai mireu enrere. Per tots vosaltres amb humilitat.

“Tinc càncer. Els metges m’han diagnosticat un tumor”. Aquesta suma de paraules poden fer molt de més mal que una guerra, poden remoure’ns per dins com mai ens haguéssim pensat. Sovint tenim la sensació que a nosaltres no ens tocarà, que tenim la capacitat divina de sobrepassar qualsevol malaltia, però quan et toca a tu, te n’adones del que significa realment. Una malaltia d’aquestes característiques et fa baixar del cel a la terra en pocs segons. Et fa trontollar els teus pensaments, i les teves prioritats. Avui hi ets, demà potser no.

El procés és llarg, feixuc, tortuós i, sobretot, pacient. Metges, proves vàries, més metges, cues, esperes, medicaments, quimioteràpia, radioteràpia i, por, molta por. Els dies són com lloses de pedra que no ens deixen aixecar el cap, que no ens permeten viure el dia a dia amb relativa tranquil·litat. Els minuts i els segons no existeixen en el meu rellotge. Els dies es fan interminables però encara són pitjor les nits.

El silenci s’apodera de la meva ment i l’insomni ens permet pensar. Pensar sense parar amb tot allò que et passa. No valores el temps que perds fins que tens la sensació que ja no el podràs recuperar mai més. Estàs en un camí sense sortida. En un camí on tot el que tenies es perd sense poder actuar. És un malson diari. La vida et passa pel teu davant. Parles i no et sent ningú. Crides però ningú no actua.

Vols explicar el que sents, vols poder dir que estàs cansat de tot, que vols morir i que estàs cansat de lluitar. Però no saps ben bé perquè però arriba un moment que hi ha una força que et fa mirar endavant. Et fa lluitar per allò que vols. Recordes que tenies ideals, que tenies plans de futur, que volies esforçar-te per allò que et feia moure, allò que t’incomodava. I surts endavant. T’aixeques, camines i et sents lliure, lliure com mai ho havies estat.

Busco allò que em fa feliç. Aquells petits gestos que em remouen l’estómac, que m’aporten breus dosis d’adrenalina per les meves venes, desitjoses de rebre algun estímul positiu que no sigui el  corrosiu i penetrant líquid de la quimioteràpia.

Viure la vida i aprofitar tots i cadascun dels trens que et passen per davant. Si vols dir t’”estimo”, fes-ho. Si vols viatjar, fes-ho. Si vols enamorar-te, fes-ho. Si vols sentir-te únic i ajudar els altres fes-ho. No dubtis en dir sempre el que vols dir i en fer sempre allò que desitges.

Avui hi ets i demà potser no. Ara tot ha passat. Fa 2 anys que el calvari ja no és calvari però, tot i així, continuo sentint-me lliure. Sóc més persona, i valoro els fets que abans no valorava. Sigues realista. Tots som persones, tots podem passar per la mateixa situació. Arrisca’t, viu la vida i gaudeix de tot allò que t’agrada perquè avui hi ets i demà potser no.

Neus Lloveras, candidata per CiU a l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú. És la primera vegada que es presenta com a cap de llista després d’una llarga etapa d’Esteve Orriols

Com veus la situació econòmica actual de Vilanova?

Realment preocupant. Cada cop hi ha més pares que acompanyen els seus fills a l’escola perquè no tenen feina. És una imatge tendre que degut a les circumstàncies es connota negativament. Vilanova i la Geltrú, en concret, i el Garraf, en general, és on l’atur ha crescut més a conseqüència de l’actual crisi. Tot i que la crisi és global i els mercats no han respectat absolutament res ni ningú, creiem que les coses es podrien haver fet de millor manera. Hem sobreviscut, en els darrers anys, gairebé exclusivament de la construcció. Si la nostre economia només té una pota i a més és inestable, a la que falli aquesta pota, el país cau de la manera que està fent. Amb milers de persones i famílies a l’atur i sense poder treballar.

Vilanova tenia indústria que de mica en mica ha marxat. Vilanova ha viscut d’esquenes al turisme de qualitat. Vilanova ha desaprofitat el potencial que té per poder donar benestar a les famílies. No s’han fet bé les coses, està clar.

Com veus la possibilitat de governar Vilanova? Seràs la primera dona…

Parteixo de la base que homes i dones són iguals. Per tant, no considero que hagi de tenir ni avantatge ni desavantatge davant d’altres persones. Vull que em valorin pel que puc donar per Vilanova. Vull que si governa Convergència i Unió a Vilanova se’ns valori per les nostres polítiques i per la nostra capacitat d’arribar a pactes, no per si sóc dona o home.

Creus en les quotes?

No. Van ser importants i necessàries durant anys, però ara ens hem de posar el “mono” de treball i treure el millor que les dones portem dins.

Pot passar factura que no hi hagi l’Esteve Orriols com a cap de llista?

A qualsevol que hi ha un canvi important es pot complicar. Però creiem en la línia que va marcar l’Esteve amb noves energies per dur Vilanova cap a un nou rumb. Cap a una nova manera de fer, pensant en els vilanovins i les vilanovines.

Perdre vots?

No puc donar un no rotund, perquè els que decideixen són els ciutadans. El que està clar és que nosaltres tenim una línia continuïsta. Als dos i a tots els membres de CiU ens preocupa el mateix, Vilanova i els seus ciutadans.

Heu creat un nou butlletí, el Canvi de Rumb. Per què?

La revista és una de les primeres coses que voliem fer en aquesta nova etapa. El que volem és fer arribar les nostres polítiques en positiu als ciutadans. Volem que sàpiguen què pensem i com ho pensem. Ens defineix la política en positiu i volem que sigui així.

Neus Lloveras creu en les noves tecnologies i la comunicació 2.0.

És imprescindible. Hi ha els mitjans que ens permeten fer la política més transparent i més propera. Per què no aprofitar-ho.

Si CiU guanya les eleccions que se celebren d’aquí a un any. Què farà?

Com bé diu el butlletí, volem un canvi de rumb. Creiem que les coses es poden fer de diferent manera, es pot governar Vilanova millor del que es fa ara. Quin tipus de ciutat volem tenir? Cap a on volem anar? Quin tipus d’economia serà la predominant en els propers anys? Són preguntes que ens hem de fer per ser forts de cara al futur. Cal potenciar el que tenim a prop. Per fer-nos diferents i per fer-nos atractius.

Des de CiU tenim 5 punts clau. Port, Univeristat, Història i cultura de la ciutat, comerç i turisme de qualitat. Aquests punts cal potenciar-los i fer-los partícips de la millora de l’economia. La Vilanova del futur.

CiU governaria amb minoria?

L’objectiu és governar sols amb pactes. Però volem governar per Vilanova. Volem que confiïn amb nosaltres. Cal pactar amb tothom per tenir plans estratègics forts que portin Vilanova a millor port que no pas ara.

Possibilitats a un any vista?

Cal fer molta feina. Cal centrar-nos i posicionar-nos. Estic convençudíssima que la gent ens donarà el seu suport a les properes eleccions.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.