Actualitat Política

El espacio de política, reflexión y debate

Arxiu de febrer, 2010

Montserrat Nebrera:”La política necessita una revolució que ja ha començat”

Publicat per danigamez a febrer 28, 2010

Aprofitant la visita de l’exdiputada del PP de Catalunya a Vilanova i la Geltrú per la presentació del seu llibre En legítima defensa, vaig parlar amb ella sobre la política catalana o el desencant dels ciutadans vers la política, entre d’altres temes. Montserrat Nebrera en estat pur.

Eren les 17.30h del divendres 26 de febrer. Havia quedat amb Montserrat Nebrera al bar de davant de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell i arribava amb el temps just. Renfe Rodalia no presta un servei completament eficaç. Abans d’engegar la conversa “oficial” bromegem sobre el traspàs de Rodalia. Nebrera etziba un contundent “van malament [els trens], però porten R de Rodalia”. Amb aquest clima iniciem la conversa on the record

Com veus l’actual estat de la política catalana?

Com la R de Rodalia. Poden millorar i no milloren però no perdrem l’esperança.

Com Obama que mai perdrem la Hope?

Imagino que això és com les ressonàncies genètiques. En el món hi ha moviments que al mateix temps es comencen a desvetllar moviments que propicien la il·lusió i la suma de gent.  No sé si som com Obama o com Gandhi. El que sí sé és que qualsevol crisi és una oportunitat per créixer.

Per què sorgeixen partits com UPyD, Laporta, el futur partit de Montserrat Nebrera… Són partits semblants que volen ocupar el mateix nínxol de mercat.

Per alguna gent la desafecció un nínxol de mercat. Si Alternativa de govern s’ho plantegés d’aquesta manera hauria de buscar els més afins entre els desafectats. La voluntat és canviar l’emoció. La clau és que tothom es faci partícip de la situació, que tothom sigui la clau del canvi que porti una política millor.

Serà la gent la que portarà el canvi?

Efectivament, tot i que no tothom té la capacitat de veure el futur. Hi ha persones més capacitades i inquietes que d’altres. Si les persones que lideren poden coincidir amb el sentiment majoritari de la gent és on pot sortir una revolució. I aquesta és la que realment està trucant a la porta. Una revolució de les persones que comencen a prendre consciència del seu poder. Units poden ser molt més i han de transformar el seu sentiment actual de ràbia, en alguna cosa positiva.

Les xarxes socials i la comunicació 2.0 hi ajuda?

És una possibilitat però també pots ser un gran perill ja que són altament manipulables. Però van més enllà del control sistemàtic dels mitjans de comunicació. Hi tinc molta fe però al mateix temps penso que cal prudència.

Què et fa obrir els ulls. Quan veus que al PP hi ha coses que no funcionen?

Crec que és un continu des de l’arribada. Arribo al PP de la mà de Josep Piqué. I amb una idea del que seria el centredreta a Catalunya des del Partit Popular que s’ha demostrat que és impossible. L’afirmació dels lideratges interns es veia menyspreada per una direcció de la seu central i per l’obediència “perruna” de la gent que dirigeix el partit aquí, sense cap mena de democràcia interna. Dirigir la política del PP de Catalunya des de Madrid no és la manera, ho han d’entendre. Però quan ho intentes dir no hi ha manera.

Creus que es podrà reeditar el tripartit?

És possible. Per molt que CiU es vegi clara guanyadora de les properes eleccions els socialistes tenen molt de poder. Han treballat molts anys la política directe en els municipis i no crec que ho tinguin tot tant perdut. Malgrat que Artur Mas opti per la prudència en les seves paraules no ho creu, i ho hauria de fer. Tot i que estar al govern desgasta, estar a l’oposició encara desgasta més.

És moment de canviar la llei electoral?

Crec que és el moment de demostrar que Catalunya és capaç de dotar-se d’un sistema de representació política del segle XXI. Cosa que tot Espanya no fa. Per la gent que està defensant la indepedència, aquesta hauria de ser una marca de la casa. Llei electoral propera, transparent, més controlada on el governat sigui el control del governant i no al contrari. Si no ho fem demostrem que el polític està més preocupat per conservar la seva parròquia que per transformar el món.

Per què es vol transformar ara…

Bé, és que jo crec que la gent no és conscient de la manca de llibertat en què viu. Però hi ha moments en què la crisi afecta directament a la seva butxaca. Al rebut de la llum o de l’hipoteca. Ara en què vivim pitjor la gent es comença a preguntar les coses. En les properes eleccions hi haurà molta abstenció i molt de vot en blanc. Si el canvi depengués d’aquestes variables, voldríem que fos molt elevat. Però el dia següent tots haurien guanyat les eleccions i les 135 cadires continuarien a estar plenes. Canviarà quan hi hagi una força aclaparadora. Una majoria molt contundent.

En legítima defensa un sol llibre, o l’inici de la campanya electoral

És un llibre meu. 100% meu, escrit únicament i exclusiva per mi. És un llibre transparent que diu allò en què m’he equivocat, del que m’han decebut, de les pressions i de les lleialtats i de com està el sistema actual en la política catalana. De partits de sindicats, de mitjans de comunicació amb dades concretes i moltes que he deixat apartades per no fer més sang. La meva intenció no era aquesta però el pas del temps ha fet que la gent que s’ha aplegat al voltant del llibre s’hagi constituït en un partit. Més enllà d’això serà el que la gent vulgui.

Joan Laporta…

El president del Barça (riu).

Només? O un futur adversari polític?

Probablement. El grau de coneixement social i la força econòmica amb la que pot comptar, el poden fer molt perillós. Les formacions polítiques tradicionals l’han de témer. Però quan els partits polítics temen és perquè tampoc tenen ideologia. A mi no em fa por però pot ser un revulsiu per a tots els grans partits. Però a mi no em preocupa perquè estem parlant de coses diferents.

Quin és el motiu per què Montserrat Nebrera vulgui ser aquest revulsiu?

Hi ha una part de mi que voldria marxar. Però hi ha una altra part, una mescla de patriotisme, voluntat de servei i sentit de la responsabilitat que em fa dir algun dia podré mirar enrere, els meus fills seran grans i em diran per què no hi era. Jo els podré respondre que era perquè estava treballant per vosaltres. Això m’emociona. Miraré enrere i veuré que haurá fabricat un trosset de la història del meu país.

Publicat en política catalana, política estatal | Etiquetat: , , , , , , , , , | Deixa un Comentari »

“En les properes eleccions podem donar la sorpresa”

Publicat per danigamez a febrer 22, 2010

Santi Rodríguez, candidat del PP a l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Diputat al Parlament de Catalunya.

Falta aproximadament un any per les eleccions. En quina posició es troba el PP de Vilanova?

Ara mateix estem en una bona posició. Només ens cal saber aprofitar-la. El govern tripartit porta 12 anys a la ciutat i sembla que hi hagi un cansament en la societat vilanovina. En els primers anys el partit principal, el PSC, no tenia tanta dependència dels partits petits. Actualment aquesta dependència és molt més elevada i veurem si poden reeditar el tripartit. Jo personalment penso que no ho podran fer.

Per què no es podrà reeditar?

Esquerra tindrà canvi de candidat i veurem com avança la situació. Veurem si la CUP és capaç de prendre més vots a ERC. Per altra banda, ICV ha fet unes errades molt rellevants, cosa que penso que els pot passar factura. Els temes com la Platja Llarga o la Gossera tindran pes en les properes eleccions.

De totes maneres, a mi el que m’interessa és el Partit Popular de Vilanova i el que podem fer nosaltres pels ciutadans. Volem tenir influència en el govern i si poguessin governar seria un resultat increïble.

Creus que CiU notarà la baixa de l’Esteve Orriols?

Podria ser. De fet, l’Esteve ha estat un gran polític durant molts anys però ara ha deixat mancat a CiU. Crec que podrem esgarrapar els vots menys nacionalistes de CiU. De totes maneres, cal treballar perquè les coses no estan pas fetes.

Com pot afectar l’abstenció als partits polítics tradicionals?

Està clar que una part de la política no sap connectar amb els problemes reals dels ciutadans. El PP de Vilanova vol apropar les seves polítiques als ciutadans i estic orgullós del que hem fet. El 2003 es va crear la candidatura de defensors del Casc Antic. En les darreres eleccions vam poder representar les seves idees com a partit polític. N’estic molt orgullós de la feina que vam dur a terme.

Hi ha solucions?

Primer de tot cal tenir present que la societat i la política no són coses diferents. A més, cal que tinguem present que la política és només una eina per transformar la societat. No és una qüestió de política. S’ha de fer, la política, perquè ho demanen els ciutadans.

Creu que els diners que ha rebut Vilanova gràcies al FEIL han estat ben aprofitats?

Les obres han estat positives. La Rambla de la Pau, per fi sembla que també es podrà cobrir el Torrent de la Pastera… Ara bé s’ha creat ocupació? Les empreses de la ciutat s’han vist beneficiades d’aquests diners? El gran inconvenient és que aquests diners hagin arribat gràcies al Pla Zapatero, en època de crisi. Els projectes de ciutat costa molt dur-los a terme. Hi ha una lentitud desesperant. Cal menys publicitat i més efectivitat.

Què pensa del Cas Gürtel? La corrupció és inherent als partits polítics grans com el PP?

Tots els partits polítics estem sotmesos a tenir “xoriços” dins de l’organisme del partit. Hi ha gent que s’aprofita de la seva posició, però en canvi la gran majoria hi treballa perquè hi creu. Però perquè la corrupció es s’elimini ràpid cal que els partits actuïn i ho facin des de dins.

Pel que fa al panorama català, creu que Alícia Sánchez-Camacho té alguna possibilitat?

Naturalment. La candidata del PP a les eleccions autonòmiques té molt de potencial. Nosaltres no creiem en les quotes sinó amb les persones. Ella és una dona que té molt de potencial i per això serà qui representarà el partit a les eleccions catalanes.

Pot haver-hi un pacte a la basca?

Ara per ara no hi ha un no directe. Cal veure com evolucionen les votacions i després s’haurà de valorar. Amb el PSC “normal” hi hauria alguna possibilitat. Amb el que cedeix a les tesis d’Esquerra o d’ICV, de cap manera.

Publicat en Vilanova i comarca | Etiquetat: , , , | 1 comentari »

“Els consultors 2.0 som Celestinas digitals”

Publicat per danigamez a febrer 16, 2010

Francesc Grau, Consultor 2.0 i primer espanyol en presenciar una conferència de twittaires a la NASA

Francesc Grau. Vaig néixer a Banyoles però ara visc a Girona i treballo a Barcelona. Tinc 33 anys. Crec en la democràcia però els que la practiquen no em fan el pes. Sóc cristià però no crec en la pràctica ortodoxa que recomana l’església. Les tecnologies digitals provocaran un ressorgiment de les Relacions Públiques tradicionals. Les xarxes socials han canviat la concepció històrica de la comunicació

Ets l’únic català/espanyol que vas assistir a la primera reunió de twittaires a la NASA

Sí. Va ser el 22 de juliol d’aquest any passat. L’experiència va ser única i la repetiria les vegades que fes falta.

Com va anar?

Vaig veure una pàgina web que parlava sobre la possibilitat d’assistir a aquest esdeveniment únic en el món. No m’ho vaig pensar dues vegades. El vaig omplir i vaig tenir la sort de cara. Era un dels 190 twittaires que vam assistir-hi. Brutal.

190 en tot el món?

Així és. Sóc tot un privilegiat. Pensar que estava envoltat de japonesos, americans, iranís d’arreu del món… la veritat és que no m’esperava que pogués tenir la possibilitat d’estar sentat en un Auditori de Washington parlant amb 7 astronautes. Tot va anar rodat. Les preguntes dels que hi vam assistir no van estar validades anteriorment i vam preguntar el que vam voler. Tot va ser un èxit. Senzill i sense massa xou.

Quina paradoxa. Els EUA, sense xou

Estan tant acostumats a fer-ho que quan s’ho proposen poden preparar qualsevol acte amb una senzillesa i amb una facilitat tant grans que ens en faríem creus. Els europeus ho fem al revés. Quan volem preparar un xou som tant incapaços de fer-ho sense nervis que al final sempre hi ha alguna cosa que ens surti malament.

Van rebre moltes sol·licituds

No van publicar aquestes xifres. Els números de totes maneres podem comprovar ara que eren molt destacables. Ja s’han fet 2 trobades més i han estat un èxit.

Així que em deies que els astronautes estan plenament ficats a les xarxes socials…

Molt més del que ens pensem. En el moment en què vaig assistir a Washington només hi havia un astronauta que tenia Twitter. Actualment, els 7 que van estar allà presents també en tenen, entre ells una dona. Expliquen la seva realitat. El seu univers propi quan estan sobrevolant el planeta Terra. Pengen fotografies del seu viatge a Flickr, pengen vídeos a Youtube… la veritat és que és un luxe veure el que fan.

Tenen èxit?

Només et diré que a Twitter, @Astro_mike, el primer dels astronautes amb Twitter té ara més d’un milió de seguidors. Una exageració.

Ha acabat la publicitat tal com la coneixem ara?

No penso que s’hagi acabat. Possiblement els publicitaris hauran de tornar als inicis de la publicitat per ser atractius. La creativitat és molt important i ho serà més en els propers anys.

I quin paper jugaran les xarxes socials en aquest àmbit?

Tot. Les xarxes socials ara mateix són una moda. La moda passarà però les xarxes socials es quedaran.

I les empreses que no hi siguin? És obligatori estar a les xarxes socials?

No és obligatori estar a les xarxes socials. Les empreses han de tenir molt clar si volen o no volen estar-hi. És una decisió que s’ha de prendre després de pensar-hi llargament. Ara bé, quan hi entrem hi hem de ser activament.

Però cada vegada hi ha més gent a les xarxes socials

Sí, i per aquí es pot crear una escletxa per on poden entrar les empreses. Però que no es pensin que podran vendre els seus producte de la mateixa manera que ho estan fent ara.

¿?

Els consumidors amb les xarxes socials i la comunicació 2.0 tenen veu i vot. La comunicació 2.0 és col·laborativa. Et creus el que et diu el teu “amic” del Facebook o del Twitter. Però et costa de creure un missatge que t’enviï una empresa. Cal potenciar el branding. Hem de ser una empresa amigable, que s’apropi al consumidor d’una manera més suau de tal com es feia fins ara. La comunicació ha canviat i les empreses veuen la necessitat de contractar algú perquè els assessori.

Hi haurà una lluita a les xarxes socials entre les marques?

Sí, però a mi m’agradaria que no fos una lluita. Sinó que les empreses expliquin les seves marques tal com volen ser vistes. No dic com són però sí com volen que les vegin.

Darrerament ha estat molt qüestionada la seva privacitat

La privacitat és un tema molt complex i molt senzill a l’hora. A la xarxa podem controlar un 80% de la nostra vida privada. L’altre 20% queda en mans del que diguin de nosaltres. Els amos majoritaris de la nostra vida privada som nosaltres. Som nosaltres els que ens posem els límits.

Però les xarxes socials tenen un poder enorme. Són el nou Gran Hermano

En absolut. A les xarxes socials tu parles i ells et senten. Jo ho veig completament al contrari. Som nosaltres els que posem els límits és així de senzill.

Sí però el 20%…

És l’única part que no podem controlar però quedar clar que si nosaltres fem una bona feina de Relacions Públiques, els nostres seguidors tindran una bona imatge de nosaltres. Abans parlàvem d’empreses. Elles es creen una imatge, una filosofia. Però nosaltres també.

Encara hi ha l’escletxa digital?

En efecte. És un tema complex però s’ha viscut també en els mitjans tradicionals. Ningú no recorda quan els pares anaven a veure la televisió a casa del veí? No fa pas tants anys. Més que un problema tecnològic és un inconvenient d’aprenentatge de l’eina. La ràdio i la tele s’entenien, Internet i la comunicació 2.0 és més difícil.

Falta pedagogia

Es podria dir així. Has d’entendre com funcionen els cercadors, com funcionen les xarxes socials… des d’aquest punt de vista Internet no és un mitjà tant amigable com els anteriors mitjans. D’aquí pocs anys ja s’hauran interioritzat els diversos llenguatges.

Ara no està pas avorrit

Cert. El potencial de les xarxes socials està despertant i sembla que no té aturador. Cada vegada hi ha més empreses que volen donar el salt. Falta molt per recórrer, tot i això.

Una cursa inestable

Gens ni mica. El nostre sector no és gens inestable. Aquests moviments socials requereixen consultors 2.0, gent entesa que pugui ajudar a les empreses, tant públiques com privades, a estar a la xarxa.

Els gurús existeixen?

En cap cas. Hi ha gent molt bona i molt visible que s’hi podia considerar. Però un expert ho és quan no pot fer més errades en una matèria. Amb tant de poc recorregut és molt difícil que algú tingui aquest honor.

Si busques gurú al Twitter

Sí apareixen uns 5.000 resultats. Queda clar que la paraula està molt prostituïda.

Una persona com vostè

O com qualsevol d’altre consultor. L’important és que sigui algú que busqui la col·laboració i que tingui l’objectiu de sumar. La societat està canviant. Un canvi trepidant que viurem tots plegats.

Publicat en comunicación | Etiquetat: , , , | 2 Comentari »

El millor Carnaval del món, el de VNG

Publicat per danigamez a febrer 8, 2010

Sembla mentida però els dies passen volant. Aquest divendres comença el Carnaval i el de Vilanova i la Geltrú és sens dubte el millor del món.

- El Carnaval vilanoví ha estat declarat com a Festa d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

- Reuneix fins a 20.000 persones participants en una mateixa activitat (La Comparsa) o el que és el mateix, la guerra de caramels.

- És l’únic Carnaval català que va sobreviure a la dictadura franquista.

- Fa més de 250 anys que es duu a terme aquesta festa social, cosa que deixa clar i més que argumentat que el Carnaval de Vilanova i la Geltrú és sens dubte el millor del món.

No us podeu perdre un esdeveniment d’aquestes característiques. Tradició, identitat i disbauxa s’apoderen dels carrers de la capital del Garraf.

Veniu a Vilanova i gaudiu d’una festa del poble i pel poble.

Publicat en Vilanova i comarca | Etiquetat: , , , , | 3 Comentari »

Entre travessia i travessia responsabilitat i un bolígraf

Publicat per danigamez a febrer 4, 2010

Artur Mas, el flamant candidat de CiU a la Generalitat de Catalunya, va assistir ahir a la nit al programa de Televisió Espanyola 59 Segons. Cristina Puig, presentadora de la divisió catalana del programa televisiu, va entrevistar el líder convergent. Propostes per superar la crisi, pactes postelectorals, Joan Laporta com a possible adversari polític, entre d’altres temes van centrar la conversa que periodista i polític van mantenir.

Els assessors del líder de CiU van treballar molt bé l’entrevista perquè sabien que no podien fallar. Les enquestes donen la victòria als convergents i una errada important, podria fer perillar aquesta superioritat a manca de pocs mesos per les eleccions.

Posteriorment a l’entrevista de Cristina Puig, Artur Mas entrava a la plaça de toros davant de diversos directors de la premsa catalana. Avui, El País, La Vanguardia, El Mundo, Expansión. Era una prova de foc que sota el meu parer Mas va superar. Estava segur, coherent, va respectar el nou eslògan del partit “Començar il·lusiona”, es va permetre el luxe de fer una metàfora entre un bolígraf i l’Estatut…

Mas ja no és novell, sap aguantar la pressió i ho va demostrar sobradament. Ell es veu més preparat que mai, sap que les enquestes els afavoreixen i també sap que és ara o mai.

Ara bé, quines són les paraules que més va nombrar el candidat convergent?

  • Responsabilitat
  • Travessia del desert

Els darrers anys, el govern ha anat a la deriva, no tenia un rumb clar, i ara CiU arriba per salvar els passatgers del vaixell. Volen portar el bot anomenat Catalunya a aigües calmades, on hi hagi una taxa d’atur més baixa, on es creï riquesa, on l’estat del benestar de les persones estigui per damunt de tot.

CiU el gran impulsador del Canvi. Per això el futurible govern Mas, vol tornar a començar.

[Vídeo] Campanya CiU

Publicat en política catalana | Etiquetat: , , , , , , , , , , , | Deixa un Comentari »

L’inici de l’open government real?

Publicat per danigamez a febrer 3, 2010

El Departament d’Educació, el dia 11 de gener, va obrir un nou Twitter. Aquest nou compte pretén obrir una nova finestra de comunicació cap a la comunitat educativa en concret i cap a tota la ciutadania en general.

El Conseller Maragall ho va deixar ben clar en la trobada que va fer amb blocaires i twittaires relacionats amb la comunicació política o la docència. “Està clar que no és gens fàcil i hi ha diversos perills obrir aquestes vies, però volem arriscar-nos i jugar”. Una declaració d’intencions que deixa clar que el Departament creu que es poden millorar les coses i, sobretot, la manera com es comunica la seva política.

Educació és l’empresa més gran de tot Catalunya i l’escletxa digital no posa les coses gens fàcil per fer arribar el missatge a tots els docents, directius, pares i mares, sindicats, etc. Hi ha encara una baixa predisposició dels mestres a creure en les eines 2.0 com a eina pedagògica i, per tant, aquesta comunicació no serà pas fàcil dur-la a terme.

Ara bé, el que ha quedat palès és que el Departament i el seu Conseller volen canviar una dinàmica negativa que ha estat present durant moltes legislatures i que ara gràcies a la tecnologia (o si voleu noves tecnologies) hauria de ser més fàcil.

Amb tot, quins problemes podrem trobar?

- El govern creurà fins el final amb l’eina i la farà servir amb tot el seu potencial? Es creurà amb l’open government, amb la participació ciutadanas, amb la col·laboració, amb la voluntat clara de servei públic?

Ara per ara són incògnites que no podem respondre, però també és veritat i no volem desmeréixer a ningú que el Departament d’Educació ha tingut una voluntat innegable i totalment lloable de fer un canvi.

- Diem-ho a la inversa. Els mestres creuran en les eines, les utilitzaran? Els mestres de les noves fornades estan preparats per la vida 2.0?

El Twitter és una eina valiosíssima per intercanviar informació, idees, coneixements, preguntes, inquietuds…

El Departament ha fet el primer pas, indiscutiblement positiu, i ara cal que els mestres i tota la comunitat estigui a l’alçada.

Caminant junts en la mateixa direcció és la clau per arribar a punts en comú que afavoreixin l’educació dels nostres fills, dels nostres néts i de la nostra societat.

Com es va comentar ahir en la trobada, tots portem la mateixa samarreta i això ha de quedar clar des del començament. I si em permeteu acabaré parafrasejant a Xavier Vidal, responsable de comunicació del Departament, parafrasejant a JF Kennedy no et preguntis què pot fer el teu país per tu, pregunta’t que pots fer tu pel teu país.

Bloc Educació

Canal Youtube

Twitter

Publicat en política catalana | Etiquetat: , , , , , , , | 2 Comentari »