Archives for the month of: setembre, 2009

gallardon_rajoy_imagen_archivo

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mariano Rajoy tiene un grave problema. Su partido, el Partido Popular, promulga la bajada de impuestos porque dice que en un momento de crisis es necesario no poner palos a las ruedas de la economía.

Mantener el mismo nivel de políticas sociales bajando los impuestos ya es un tema difícil, aunque parece que no le pasa factura. El PP sobrepasa ya en intención de voto a su eterno rival, el PSOE.

Pero más complejo es que el alcalde de Madrid, Alberto Ruíz -Gallardón recupere el impuesto de basura para poder mantener el impulso necesario y no hipotecar a la ciudad y a los ciudadanos de la capital del estado. A partir de este mes de octubre se empezará a cobrar este impuesto que permitirá recaudar unos cuantos miles de euros a la administración pública. Se calcula que cada vivienda pagará unos 59 euros de media y se recaudarán unos 169 millones de euros.

¿Cómo afecta esta decisión al partido de Mariano Rajoy?

Sin duda esta posición antagónica no hará ningún bien al PP. Con esta acción demuestra poca coherencia y falta de credibilidad. Los ciudadanos no podrán entender que el gran caballo de batalla del PP tenga distintas caras según necesidades. Otra gran ejemplo. El PP plantea en Catalunya que el Estatut no es constitucional mientras que en otras comunidades creen que sí.  

Esta doble personalidad del gran partido de la derecha española puede causarles problemas si los medios de comunicación le dan importancia a temas como el tratado en este post.

tripartit

El dilluns 21 de setembre a partir de les 18.00h de la tarda es va dur a terme a Vilanova i la Geltrú el debat sobre l’estat de la ciutat. Crisi, atur, ajudes familiars… sempre els mateixos temes. El govern que es pensa que tot ho fa bé i l’oposició que diu que tot ho fa malament.

El govern tripartit de la ciutat va prioritzar aquests pilars bàsics. La qualitat de vida, l’espai públic, l’activitat econòmica i la capitalitat.   

La qualitat de vida dels ciutadans de Vilanova cada vegada va a menys. Hi ha 15.000 persones de la capital del Garraf que marxen a treballar fora de la ciutat. Aquest penso que és el gran punt de qualitat de vida. Tenir el lloc de treball a prop de casa. Menys despeses en viatges, (autopistes i Renfe), en dietes, menys problemes amb la família, etc.

L’espai públic està tot “patas arriba”. És obvi que si volem fer-li un rentat de cara a la ciutat cal que hi hagi obres. Però Vilanova està molt deteriorada. El parc de Ribes Roges, està molt degradat. I els carrers que no siguin els del centre? Quan han hagut d’estar els veïns dels afores de Vilanova amb carrers mal esfaltats, sense acabar, gairebé sense mobiliari urbà…

L’activitat econòmica existeix a Vilanova? Potser estaré vivint a una altra ciutat, però crec que moltes empreses de la ciutat estan passant-ho molt malament per poder tirar endavant. Mahle, Componentes Vilanova (tot i que ara sembla que ho han pogut solucionar), Prysmian, el mateix Diari de Vilanova… L’associació d’empresaris del Garraf i el Penedès ADEG va anunciar fa uns dies que el Garraf i Vilanova trigarien molt en sortir de la crisi. És una economia molt feble, que no ha potenciat el suficient el sòl industrial.

I per últim, la capitalitat. No em feu riure. Vilanova Gran Marina fa promoció del seu servei amb una fotografia de Sitges. I el port de Vilanova, qui el coneix? I l’hospital potent on el tenim?

Tripartit no anem bé. I els que ho paguen són tots els vilanovins i vilanovines.

I per acabar, si hi ha un partit polític que presenta 20 mesures contra la crisi, tingueu la voluntat de mirar el seu contingut i intenteu arribar a acords. Sumeu esforços, treballeu per fer una Vilanova millor i amb més soidesa econòmica on no haguem de veure dia rere dia una cua de 15 metres al costat de l’ajuntament. És una imatge realment dolorosa.

gossos

Els mesos estiuencs són propicis perquè molts inconscients abandonin els seus animals de companyia. El millor final possible, que els trobin i els adoptin, el pitjor, veure’ls a la carretera en estat de descomposició

Ja hi tornem a ser. S’han acabat les vacances i la rutina es torna a apoderar de les nostres vides. Tornem al nostre lloc de treball, els nens que tornen a l’escola… Sens dubte l’estiu serveix per relaxar-nos, per deixar de banda tots aquells problemes que ens acompanyen al llarg de l’any. Que si la hipoteca, que si el cotxe, que si ens hem de comprar un cotxe nou… Són moments per no pensar en res absolutament.

De totes maneres, molts de nosaltres tenim animals domèstics. Els gossos i els gats són la felicitat de la casa. Fan riure a tothom, juguen amb els nens…

Però on ens els posem quan anem de vacances?

Una opció és deixar-los a casa, amb la probabilitat de trobar-ho tot fet un fàstic quan arribem. Hi ha una altra opció que és deixar-los amb algun familiar que no marxi de vacances. Estaran molt bé amb el tiet o la tieta de torn. Però el millor de tot és agafar el cotxe i deixar-los en qualsevol muntanya propera al nostre habitatge.

Òbviament em direu que aquesta decisió és una bogeria. Doncs permeteu-me que us digui que no tothom ho té tan clar perquè les dades oficials ens demostren que gairbé 24.600 animals de companyia són abandonats cada any al nostre país, Catalunya. És a dir, cada dia abandonem a 47 gossos i 20 gats de mitjana. Xifres realment esfereïdores.

Cal un canvi d’actitud. Cal conscienciar-nos que els animals no són joguines. Tanmateix també cal que les administracions públiques s’impliquin en aquest problema, sense tirar pilotes fora. Cal reaccionar davant d’aquesta lacra que taca a la nostra societat. Direu que hi ha temes més importants. I és cert. Però això no treu que sigui un tema important que s’ha d’arreglar en la mesura del possible.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.