Fa uns dies vaig acabar de llegir Democràcia a sang freda. David Madí revela les claus que han portat Catalunya a la situació actual i explica com funciona la nostra política.
És un llibre que com també diu Madí no deixa indiferent a ningú i com a tal crec que seria una bona recomanació si encara no l’heu llegit.
Us deixo algunes parts del text que crec que poden ser interessants:
“La política catalana és dolçament decadent per tres tipologies d’elements. Les de descripció del nostre sistema, les que formen part de la qualitat democràtica, i els hàbits i consums de la nostra democràcia.
- A les eleccions al Parlament de Catalunya del 2003, hi va haver una abstenció del 37,46%.
- A les eleccions al Parlament de Catalunya del 2006, hi va haver una abstenció del 43,96% i un vot en blanc del 2,02%.
- A les eleccions al Parlament europeu del 1999, hi va haver una abstenció del 45,18%.
- A les eleccions al Parlament europeu del 2004, hi va haver una abstenció del 60,20%.
- A les eleccions municipals del 2003, hi va haver una abstenció del 38,53%.
- A les eleccions municipals del 2007, hi va haver una abstenció del 46,20%.
- Al referèndum per la Constitució europea hi va haver una abstenció del 59,41%.
- Al referèndum per al nou Estatut el 2006, hi va haver una abstenció del 51,15%.
No hi ha cap procés electoral que, comparat amb el seu antecessor, hagi estimulat un increment de la participació en el país, tot al contrari. A aquest fet cal afegir que el baròmetre sociològic del Govern català, fet públic estratègicament el 14 d’agost d’aquest mateix any, (2007) per tal de passar la mínima vergonya possible, indica que la desconfiança dels ciutadans envers els seus polítics arriba al 60%, quasi sis punts més que l’anterior baròmetre. La teoria presidencial de la baixada de la participació com a producte de la satisfacció general de la ciutadania no sembla pas que mantingui cap mena de correlació amb la realitat.
[...]
El segon paquet d’elements que fan que la política catalana sigui dolçament decadent és tot allò que a Catalunya fa referència a la qualitat democràtica. Aquesta qualitat democràtica, a casa nostra, s’ha degradat fins a nivells espantosos, ningú no es pot fer el sorprès del grau d’insatisfacció que viu la nostra societat.
Aquesta degradació de la qualitat democràtica presenta dos factors determinants: l’erosió a sang freda de la relació entre voluntat popular, a través del dictamen de les urnes, i aquells que governen, i la no identificació entre la ciutadania i la seva representació institucional.
[...]
El catalanisme ha d’impulsar un canvi electoral que, entre altres coses, consagri el respecte al criteri de la llista més votada. Hi ha diversos sistemes que poden permetre assolir aquest objectiu. Personalment, m’inclino cap a un sistema que sigui impecable des del punt de vista democràtic i que atorgui a la ciutadania la capacitat de cimentar els pactes, per ella mateixa amb transparència. És per això que proposo un sistema electoral amb una primera volta semblant a l’actual, és a dir, l’elecció de llistes electorals en quatre circumscripcions, o en vegueries si es tirés endavant el projecte, que configuri la composició parlamentària.
