Si en el último post hablabamos sobre la gripe porcina, ahora nos fijamos en los pésimos efectos que conlleva la crisis económica. Hoy mismo ha salido en los medios una notícia preocupante.
Bruselas prevé que la economía española caiga un 3,2% este año
Las cifras oscilan a un ritmo trepidante. Hace unos meses, el presidente del gobierno español, José Luís Rodríguez Zapatero, afirmaba que en ninguno de los casos se llegaría a los 4 millones de parados. A día de hoy, la cifra ya es muy superior. Pero ésta puede ascender aún más, y aunque digan lo contrario, las administraciones públicas no saben todavía cual será el fin, cuando habrá un cambio de inflexión.
La Comisión Europea ha cifrado en un 20.5% el paro en 2010, unas 4.700.000 personas en la cola del INEM. ¿Las políticas que se estan llevando a cabo son eficaces? ¿Son un simple acto teatral para acallar a la opinión pública?
Incluso ahora vuelve a la palestra de debate el hecho de que los gobiernos son cómplices de la vuelta a casa de muchos inmigrantes. ¿Puede ser que interese a más de uno que vuelvan a su país? Son sólo preguntas que el tiempo responderá.
Dani, et recomano veure “This is England” per dos motius: 1, retrata el mandat de Thatcher (i avui es celebren 30 anys de la seva primera victòria) i 2, parla d’una cosa que podríem veure ben aviat a casa: el resorgiment de postures d’extrema dreta xenòfobes contra els immigrants per la crisi…
Gràcies Albert! Ho faré
Les previsions d’atur preocupen tant que els mitjans només fan que restar-li importància i emportar-se la notícia a segon o tercer pla. Sembla paradoxal, però en realitat (i per desgràcia) és així. No estic a favor de l’alarmisme social, i és el que s’aconsegueix amb la grip “nova”; mentrestant la crisi i les seves conseqüencies queda relegat a un segon terme. I això últim sí que és real, les xifres ho demostren. Com sempre, molt ben encertat el tema. Dius el que molta gent pensa i calla. Felicitats Dani!
Per mi també té culpa de la situació la gent. M’explico… La culpa de la crisi és òbvia. Però tinc amics que s’han quedat sense feina i estan a l’atur. Tenen la prestació completa, és a dir, 2 anys. Doncs bé, la meva sorpresa es tal que em quedo astorat quan sento que molts d’ells s’ho prenen com unes vacances i només buscaran feina quan s’estigui apunt d’esgotar el seu dret d’atur. Incomprensible. I … com sempre…. les coses no només tenen una vessant. Amb actituds com aquesta tampoc es col·labora a minvar l’atur… Tot i que evidentment, és una situació lícita i totalment respectable. Suposo que va a caràcters. Jo no podria fer-ho…
Salut i felicitats pel blog Dani i per la gran espectació que has creat amb la notícia de Marc Siegel. Ja t’has fet tot un mercat a centre Amèrica eh??
I want to send you an award for most helpful internet wtierr.