Archives for the month of: abril, 2009

cerdo

Época de crisis profunda. El paro sobrepasa los 4 millones de personas y cada vez hay más familias que se quedan sin ayudas públicas. La situación actual es la peor que se ha vivido en las últimas décadas y aun así los medios de comunicación nos muestran temas como la gripe porcina. ¿Qué tiene de cierto y de falso lo de la gripe porcina? Los informativos de las televisiones públicas y privadas nos lo muestran. Los distintos diarios en formato papel y en formato digital nos lo muestran. Estamos pendientes de las distintas informaciones que nos aportan las fuentes oficiales para alimentar nuestras dudas y nuestros temores. La cultura del temor reflejada en la gripe porcina se exagera de una forma exponencial. Sinceramente, INTERESA!!

Pero en este teatro del miedo hay personajes de los cuales no se entiende su papel.

Se nos decía en unos primeros instantes que la gripe porcina solamente estaba en México DF. Se incrementaban los casos de la gripe porcina y también las muertes, pero las cifras no estan del todo claras, (o los diferentes gobiernos quieren que no sean del todo claras viendo que se quedaban sin turismo). 

En Catalunya concretamente salen datos completamente irracionales. La pandemia está aquí y todavía no sabemos porque.  

Contradicciones

¿De qué mueren las personas que tienen la gripe porcina? Cuáles son los síntomas? ¿Alguien nos los ha dicho? 

Si abrimos un poco los ojos veremos que en México residen un total de 100 millones de habitantes, de los cuales, 159 casos están siendo investigados por las instituciones sanitarias competentes. Un porcentaje ínfimo. 

Otra contradicción. Pudimos ver en el programa de TV3, Els matins, que se le quitaba toda importancia al tema viral porque era muy difícil que se pudiera contagiar entre humanos ya que te tenían que “toser y estornudar” a discreción. ¿Entonces como es que hay tanta gente afectada? 

Ahora bien, para finalizar el post dejadme que os informe de dos cosas. 

Primera: España ha llegado y superado los 4 millones de parados; y segunda, que el PIB se ha contraído un 1,8%. Por si no lo sabíais.

Por cierto este fin de semana hay el derbi Real Madrid – Barça. La notícia del día. ¿Y Los 4 millones de paro?

foto1_7032silenci1

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Arriba Sant Jordi i és hora que et regalin i regalis llibres. Jo he regalat Silenci Gaspar Hernández i a mi m’han regalat El Sueño Americano d’Alfonso Armada (Ediciones del Viento).

Espero llegir-lo aviat per fer una ressenya.

 

tdt

 

 

 

 

 

 

 

 

D’aquí a poc menys d’un any es produirà l’apagada analògica. El dia 3 d’abril del 2010 les televisions amb senyal analògic no valdran, no es veurà absolutament res, i les podrem enviar a la deixalleria (que no pas al carrer, al costat dels contenidors de rebuig). I és per aquest motiu que l’administració central està duent a terme una campanya informativa perquè els ciutadans i ciutadanes de l’estat no s’adormin i comprin una televisió amb TDT o un sintonitzador de senyal digital i que recordin de posar al dia l’antena de la comunitat de veïns del seu bloc de pisos. 

Ara bé, com a publicitat que és, per molt que sigui institucional, també s’adapta als diferents públics. I és per aquest motiu que podem veure, des de Catalunya, dos tipus d’spots amb la mateixa idea. La diferència, l’idioma en què es transmet la informació. 

El català, acaba amb la frase feta “Vinga, que és tard i vol ploure” , mentre que el castellà es decanta per un “Va que no te coja el toro”. 

La TDT no vol ferir sensibilitats. Respecta les dues llengües que es parlen a Catalunya, les dues oficials. En alguna cosa, per petita que sigui, l’Estat sí que respecta els catalans. Només en algunes poc importants, perquè el finançament i l’Estatut no es respecten.

 

Tindrem l'oportunitat de veure aquesta imatge?

Tindrem l'oportunitat de veure aquesta imatge?

Ser president de la Generalitat et fa més catalanista. No és la primera vegada que sentim aquesta afirmació i Pasqual Maragall ho va reafirmar en més d’una ocasió quan la relació amb el govern central no era l’òptima. El tema del finançament està arribant, segons fonts oficials, al final. El partidisme i el tacticisme estan interferint per trobar una solució ràpida i justa per al finançament autonòmic. José Montilla és una persona de poques paraules i sempre ha fet gala de la seva capacitat de gestió. La barrera psicològica que està establerta entre Catalunya i Espanya semblava que amb un ministre fidel a la vessant més “negociadora” i de més “entesa” amb el PSOE quedaria difuminada. La tensió dels últims dies està començant a irritar al president de la Generalitat. Trigarem gaire en veure un pacte pel finançament? Millor encara, trigarem molt en veure un bon pacte pel finançament?

250_0_elena-salgado-02-2601091

 

   

 

 

                                

 

 

 

 

 

 

Setmana Santa equival gairebé sempre a dies de festa. Marxa l’hivern més dur, més intens i els ciutadans poden gaudir d’unes petites vacances que són l’avanç de les vacances estiuenques. Aquest any però, el govern de Zapatero s’ha posat les piles i no han fet ni un sol dia de festa. Després del nombrament dels diferents canvis en els diversos ministeris s’han mostrat davant dels mitjans de comunicació com a un govern que vol canviar el rumb, que vol canviar la negativitat establerta i que, en definitiva, vol donar el tomb a la situació de crisi actual. Ara bé, què ens vol dir l’equip de comunicació de Zapatero. Que abans els ministres no treballaven per solucionar la crisi? Que Solbes no feia broma quan ironitzava sobre la dimissió (obligada o no) del ministre Bermejo?

Un altre dels temes candents d’aquests darrers dies recau sobre el finançament. Aquest tema hauria d’estar completament tancat des del mes d’agost de l’any passat, però encara està molt present en la vida política espanyola. La nova ministra d’economia encarregada d’intentar trobar alguna solució a aquest problema, Elena Salgado, no tindrà un paper d’intermediació fàcil, però a la vegada sap que és un pacte que s’haurà de produir en les properes setmanes per fer evident aquest presumpte canvi en el rumb del govern s’està produint, a més de trobar algun recolzament en el Congrés dels Diputats. El pacte entre PSE i PP al País Basc ha deixat fora d’Ajuria Enea al PNB després de molts anys en el govern. En conseqüència, de forma directa ha perdut els vots “domesticats” dels nacionalistes bascos per aprovar els pressupostos dels propers anys o de diferents actuacions polítiques que es vulguin dur a terme.

Es preveuen unes setmanes marcades per l’”entesa”  tot i que serà molt complex trobar algun punt de consens. Veurem com s’acaba solucionant i gestionant aquesta lacra del govern Zapatero. Sap que ara no està en un bon moment i els opositors poden treure rèdits polítics que els donin la possibilitat de guanyar vots de cara a les properes eleccions. Per alguns molt properes i per d’altres més llunyanes. Seguirem l’actualitat

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.