L’estat dels carrers de Vilanova és lamentable. La manca d’inversió per part de l’administració ha estat decisiva perquè avui en dia es produeixi aquest fenomen

Vilanova i la Geltrú arrastra un dèficit considerable en matèria d’obra pública. En les darreres legislatures les inversions que s’han destinat a aquest tema han estat clarament deficients i no han estat suficients per tal de sufragar la manca d’infraestructures. Els pressupostos municipals del 2009 tampoc.

Segons les dades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova, que es poden consultar al web http://www.vilanova.cat, veiem com els diners que s’han destinat a la reurbanització de la calçada és el mínim. Aquests quadres ens demostren que les voreres de La Collada reben 300.000€ per acondicionar-les. I no serem dolents preguntant-nos si els veïns de La Collada han vist algun tipus de millora. De la mateixa manera que tampoc preguntarem on són els 600.000€ que s’han invertit en jardineria.

Els números dels pressupostos són les dades més objectives que podem trobar, però de moment aquests números no es veuen del tot reflexats en la vida real. No cal recordar l’aixecament constant del Carrer Caputxins. Els comerciants no sabien que fer amb tant pols i amb tot el que es va crear. El pitjor de tot, és que es va haver de refer perquè la qualitat de les obres, i la mala gestió del trànsit van provocar que dos mesos després, les rajoles del Caputxins estiguessin completament triturades i fora de lloc.

Fa unes setmanes l’ajuntament ha rebut 11 milions d’euros de l’Estat espanyol per gastar dins del 2009. 27 obres que deixaran potes enlaire tota Vilanova. No sabrem si anem per la capital del Garraf i per la capital del Senegal.

Alguns direu que facin A o facin B seran criticats. Doncs la resposta és no. És hora de fer obres, és hora de donar treball a molta gent que ha quedat a l’atur per la crisi en la qual estem immersos. Però què passarà quan acabi l’any i s’hagin acabat les obres? Què passarà quan acabi l’any 2009?

Queda una opció, fer les obres malament, com estem acostumats els vilanovins per tornar a refer-les el 2010. Seria una bona estratègia.

Les obres s’hauran de fer ben fetes, a consciència i que donin resposta al que els impostos que paguem es deuen. L’estat del benestar s’ha d’aplicar en qualsevol situació quotidiana, i l’entorn que ens envolta i que ens defineix ha de ser un bon referent. La ciutat viurà un replantejament profund que no es pot fer sense la seguretat que tot sortirà bé.

De moment està clar, donem un vot de confiança a l’administració. Després veurem el que acaba passant.

En els propers dies tindreu a la vostra disposició un estudi sobre les eleccions basques. Patxi López, Juan José Ibarretxe, Antonio Basagoiti…Quin d’ells serà el futur lehendakari? Aquesta i d’altres preguntes respostes d’aquí a pocs dies.

Continuaré informant

El nivell de la política espanyola en els darrers mesos és un dels més baixos dels darrers temps. El PP, immers en una presumpta trama de corrupció i d’espionatge dins del partit, el PSOE que sembla que no té gaire clar que en un democràcia hi ha separació de poders, i les “batusses” parlamentàries estan a l’ordre del dia a la Comunitat de Madrid, amb la seva presidenta Esperanza Aguirre fent de les seves, a més d’haver de suspendre les sessions plenàries.
Amb aquest panorama polític, juntament amb la situació de crisi en la que ens trobem, és evident que la ciutadania no cregui en el sistema i que cada vegada estigui menys desencantada.
Els polítics estan molt lluny del que se’ls demana, lluny de les necessitats reals de les persones (sense fer un favor al PP) i cauen en els batalles dialèctiques estèrils, sense resultats ni repercussions.
La primera cara visible que ha abandonat, possiblement per la proximitat de les eleccions basques i gallegues, i per no interferir en la campanya electoral és el ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo. Anar de caça fa uns dies no ha sentat gens bé ni a populars ni a part dels mateixos socialistes. Veurem com s’acaba desenvolupant la notícia en els propers dies. Ara però, ja tenim successor, el fins ara secretari d’Estat de Relacions amb les Corts, Francisco Caamaño.

És trist, però que haguem d’estar parlant d’aquests temes, quan estem en un moment transcendental per la política espanyola, europea i mundial, per tal d’afrontar de la millor manera possible el que ens ve a sobre. Espanya hauria de reflexionar perquè perdre el tren ara seria una molt mala notícia per l’estat del benestar que s’ha aconseguit. Els aturats, com ja fa dies que diem en aquest bloc, no paren de créixer i aquests són els veritables assumptes que porten de cap als ciutadans del carrer.

Les eleccions basques estan a la cantonada i ETA ja s’ha fet notar. Ahir dilluns dia 9 de febrer, els diaris estatals titulaven que el Suprem anul·lava les llistes de D3M i Askatasuna. Només nou hores més tard, la banda terrorista posava una bomba al costat de l’empresa Ferrovial, relacionada amb l’AVE basc.
Els comicis bascos sempre han estat marcats per les decisions d’ETA, sempre s’han vist obligats a viure amb la por al cos constantment, i la filosofia dels etarres ja gairebé no se la creuen ni ells mateixos. Els sectors més moderats de la banda rebutgen els actes i la transició a l’escena democràtica. Però, per altra banda, el sector dur és de moment el que marca les ordres i les accions de la banda terrorista. Ara bé, com poden afectar les il·legalitzacions?

http://www.publico.es/espana/152513/tercer/partido/ilegalizado/nueva/ley/partidos

Aprofitant la llei de partits que van signar els dos grans partits estatals, s’han il·legalitzat la gran majoria de partits i l’esquerra abertzale, o independentista, es queda sense gran part de la seva representativitat. El partit que ara mateix pot representar els ideals abertzales, és Aralar; partit que es va separar de Batasuna i ha condemnat clarament el seu rebuig al terrorisme.

De totes maneres, hi ha aproximadament uns 250.000 ciutadans que no tenen representativitat política. Òbviament, això pot desenvolupar en problemes de kale borroka i en nous atemptats. El dia 12 de febrer comença la campanya electoral basca i els experts diuen que aquestes il·legalitzacions poden afavorir al PSE-PSOE, que en les últimes enquestes està més a prop que mai del PNB. Aquestes eleccions tenen més importància que mai perquè pot canviar, com ja va passar a Catalunya amb el tripartit, el govern basc després de molts anys de l’hegemonia del Partit Nacionalista Basc.

Us passo aquest link del 3cat24.cat.

La pressió rebuda en els últims dies sobre l’afer de l’imapagament d’impostos per part d’alguns “companys” de Govern, ha fet que aquest sigui el primer problema que hagi d’afrontar en la seva presidència.

http://www.3cat24.cat/noticia/358153/mon/Obama-admet-haver-ficat-la-pota-en-triar-Daschle-com-a-candidat-a-la-Secretaria-de-Sanitat

Feia dies que Renfe no entrava tant gloriosament a les portades dels mitjans de comunicació. A partir del dia 31 de gener els serveis de la línia 2 sud de rodalies han començat o finalitzat el seu recorregut a l’Estació de França. Aquesta mesura també comporta que la línia tingui un tren cada quinze minuts, entre la capital de Catalunya i Vilanova i la Geltrú.

Aquests canvis en els horaris dels trens són deguts a causa de l’inici de les obres al voltant de l’estació de Sant Andreu Comtal – La Sagrera, que han d’unir el país amb el sud de França.

Com és habitual en Renfe, i per estalviar problemes majors, aquesta mesura es va prendre en dissabte per tal de poder arreglar possibles errors que sorgissin durant el transcurs del dia. Les proves acabaven avui, sent aquest el primer dia que havia de suportar tot el volum d’usuaris de les línies ferroviàries.

Eren cap als voltants de les 8.00 del matí quan la desgràcia total i absoluta s’apoderava de les vies i del tren que sense cap mena de recança cremava per posar la nota discordant en el dia d’avui. La sorpresa és precisament aquesta, que no hi ha hagut problemes en el canvi d’horaris, però per “mala sort”, segons Renfe el caos s’ha tornat a apoderar d’aquesta acció tan qüotidiana per a molts ciutadans de les comarques de la primera i la segona corona metropolitana.

Una vegada més es pot veure la ineficiència dels diferents governs estatals que han deixat degradar any rere any les infraestructures ferroviàries.

Com sempre, qui si no, els usuaris són els que han patit el retard, els que han hagut de bsucar solucions per arribar als seus llocs de treball o d’estudi i els que han hagut de passar el via crucis que significa agafar un tren de Renfe. Ja que ens posem místics, que Déu ens beneeixi.