Archives for the month of: gener, 2009

Barack Hussein Obama és un dels millors oradors que es recorden en els darrers temps. Aquest home de 47 anys ha estat capaç d’il·lusionar a la nació més gran i més potent -com a mínim fins el moment- del món. Ha unit a blancs, negres, cristians, protestants, musulmans, homes, dones, nens…tots s’han deixat endur per la bellesa de les paraules i de les promeses del flamant president dels EUA.
Guantánamo, la crisi econòmica, la guerra d’Afganistan i d’Iraq i el conflicte bèl·lic entre Israel i Palestina, són els primers problemes que se li presenten a Obama. Com els solucionarà? Quan apareixeran les primeres veus crítiques cap al president?
Les expectatives que tothom s’ha fet al respecte de la política d’Obama són molt altes, tothom veu en el nou president nord-americà el nou messies que portarà la pau, la sostenibilitat, la justícia, l’enderrocament de la tortura, i el cumpliment dels drets humans arreu del planeta. Els valors de la nació mare tornaran a fer-se veure entre els diferents països.
Tot acaba de començar. S’ha qualificat de nova era, de l’era de la confiança, de la il·lusió, del saber fer, de la diplomàcia i el diàleg vers les armes.
Tot queda per veure. De moment, i això és clar, ja s’ha fet història. El primer president afroamericà dels EUA posa fi al somni de molts nord-americans que fins ara no s’havien vist del tot identificats pel seu govern.

El primer ball de Barack Obama amb la nova primera dama ballat sota la canço “At last”, (Per fi).
Molts esperaran que aquest fi, sigui el principi d’un món millor.


Aquests darrers dies s’ha parlat abastament sobre la polèmica generada per la normativa de la velocitat variable.

El dimarts dia 13 de gener el senyor Pérez Moya, director del Servei Català de Trànsit, va acceptar una entrevista al programa de TV3, Hora Q, en el que es va parlar sobre aquesta normativa. A priori, aquesta normativa ha de reduir encara més els accidents i la contaminació a les entrades de l’àrea metropolitana de Barcelona, per complir els límits exigits per la normativa de la Unió Europea.
No obstant, tot i la bona intenció del govern aquesta llei porta cua i veus dissidents que discrepen sobre l’efectivitat de la mesura.
Però jo em pregunto: és aquest realment el problema?
Primera i per començar si hi ha un embús dels que solen haver-hi a primera hora a l’entrada de Barcelona pel sud, no es podrà anar ni gairebé a 10 km/h. L’autovia de Castelldefels, la C-31, i l’autopista del Garraf, la C-32 podem veure dia rere dia a les informacions del trànsit que presenten col·lapses considerables. Per tant, aquesta mesura ja no cal ni posar-la en funcionament, perquè els cotxes contaminaran hi hagi o no hi hagi un senyal lluminós que ens indiqui que hem d’anar a 40 i, a més, les emprenyades seran monumentals veien que sembla que es riguin de nosaltres quan arribem tard a la feina i a sobre et restringeixin la velocitat.
I segona, el greuge comparatiu que patim els ciutadans de la comarca del Garraf és injust, desmesurat, i fora de lloc. 5,30€ per anar a Barcelona per l’autopista a 40km/h? Ens prenen el pèl.
Sempre ens queda per això una alternativa, les costes del Garraf. Aquesta alternativa, tot i les millores que s’han fet en els darrers mesos, deixa molt que desitjar i no està a l’alçada de les circumstàcies.
Així doncs, senyor Pérez Moya, el problema no és pas la contaminació o les morts a les carreteres ja que tots volem que se solucionin aquests greus inconvenients. El kit de la qüestió és que no volem pagar tants diners per anar a Barcelona a estudiar, a treballar, a comprar o a fer el que sigui. Però naturalment, encara els volem pagar menys si és per anar a 40km/h amb unes vies ràpides que presenten unes condicions poc acceptables i quan veiem altres situacions que contaminen molt més del que ens diuen.


Aguirre ficha a Neira como asesor sobre violencia de género

Notícia apareguda a La Vanguardia el divendres 9 de gener. 
Després d’unes vacances, tornem amb les piles carregades i fixant-nos amb aquesta notícia apareguda a La Vanguardia. Jo pensava que el sensacionalisme només el trobàvem als mitjans de comunicació privats amb els seus “reallities”, però no és així. 
Segons aquesta informació, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ha nombrat a Jesús Neira president del consell assessor de l’observatori autonòmic de violència de gènere. Com tots sabreu Jesús Neira és el professor que des del mes d’agost està ingressat a l’hospital Puerta de Hierro de Madrid després de ser agredit per haver defensat a una dona que estava sent maltractada. 
Com es pot tant cínic? Cal anar a l’hospital en persona per oferir-li aquest càrrec a una persona que ha estat durant llargues setmanes en estat de coma? 
Aquesta decisió per part de la presidenta de Madrid crec que està fora de lloc i que menysprea a les persones que han estat maltractades i que encara ho estan. No és un joc, ni és un tema amb el qual es pugui fer electoralisme. Cada vegada hi ha més dones que moren en mans dels seus marits o en mans de les seves parelles sentimentals. 
Treure rendibilitat política d’aquests fets està a fora de les regles de joc. 
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/73/victimas/violencia/machista/2008/elpepusoc/20081230elpepisoc_2/Tes
73 persones han mort aquest passat 2008, segons el recompte del diari El País, 70 segons el recompte del Ministeri d’Igualtat. La xifra no para d’augmentar tot i que les denúnices també augmenten. 
Notícies com aquestes no aporten res per a poder solucionar aquesta lacra de la societat.
016. El telèfon per a denuciar els maltractaments  i la violència de gènere.
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.