Els dies de Nadal són dies de família? Són dies de tornar a casa? De veure a aquells que no veiem durant tot l’any i de recordar els que ja no hi són?

Espero que tots els desitjos que heu demanat els pogueu veure fets realitat. Que l’any que ve us porti moltes alegries i molta feina. 

Fent referència a un comentari que ha escrit l’Albert Medran a l’actualització de “Els Reis sempre són mags”, us deixo l’adreça on podeu llegir la notícia.

Sempre hi ha coses que costen d’entendre.

Venen èpoques de nadal. Felicitat, familiaritat, solidaritat, la Marató de TV3…però també hi haurà crisi, menys consum i més dificultats per moltes famílies d’arreu. Els que no sabran què significa res de tot això són els components de la família reial.

http://www.directe.cat/article/zapatero-gasta-3-milions-deuros-en-comprar-un-dali-pel-rei-11067

És gairebé una mofa a totes les persones que han perdut el seu lloc de treball. Com deia abans, aquestes èpoques de nadal són festes en les que la felicitat arriba a tot arreu, però crec que aquest any no serà del tot certa, aquesta afirmació.

Les previsions d’atur de cara l’any vinent arriben al 18%. Són unes xifres pèssimes i que encenen els llums d’alerta a més d’una administració.

De totes maneres, sempre quedaran quadres milionaris que serviran per moure l’economia de l’estat, o potser no, però almenys podrem gaudir d’un bon dia de Reis.

Aquest diumenge passat el diari El País va treure en exclusiva la notícia sobre l’informe que revelava la connivència d’Aznar amb els vols a Guantànamo. Resulta que ningú sabia que Espanya, per mitjà d’alguns aeroports militars, era lloc de pas dels vols dels EUA amb detinguts.

Ningú, vol dir absolutament ningú, perquè Zapatero tampoc ho sabia. Tot al contrari, ho negaven taxativament i prenien per bojos a més d’un.

L’informe 3329/02, classificat de “molt secret”, explicava ja aquest fet el mes de gener del 2002, fent còmplices a l’actual Govern de l’estat (Aznar), però també els que estaven a l’oposició, deixant avui com a mentiders a tots els relacionats amb la política.

Ara ens hem de creure els politics? Després d’haver enganyat des del principi amb la guerra de l’Iraq i de no haver trobat les temudes armes de destrucció massiva?

És admirable com alguns s’omplen la boca amb la llibertat individual i després són els que tanquen els ulls quan veuen passar un avió ple de presos cap a la base militar de Guantànamo on s’hi vulneren drets fonamentals de les pròpies persones.

Senyors polítics en concret i tot el món de l’opinió. Si avui diem que no volen avions per sobre d’Espanya i demà veiem un informe com el que ha sortit a la llum, ningú ens creurà per molt que nosaltres diguem el contrari.

Si diem que ha estat ETA qui ha atemptat a Renfe el dia 11-M, davant de 30 mitjans de comunicació, no ho neguem després. L’època de l’home de Cromanyó ja ha passat fa uns quants anys. O potser no.
Per cert, jo no he dit tot el que acabo de dir.