No hi ha cap mena de dubte que els mercats financers d’arreu del món estan passant per una etapa molt dura, una crisi que està sent més forta del que alguns preveien. Tot va començar amb la salvació dels dos grans bancs financers nordamericans per part del govern Bush. El Fredie Mac i el Fannie Mae van rebre ajudes federals per salvar-se, fet inaudit en l’economia dels EUA. Històricament, els diferents governs nordamericans, siguin del color polític que siguin, han respectat l’economia de mercat, aquella que es basa per la llei de l’oferta i la demanda, o el que és el mateix, que l’Estat no regula l’economia, sinó que són les mateixes forces internes les que regulen el propi mercat. No obstant, la crisi actual ha canviat els “hàbits” polítics i la ideologia liberal no té sentit. En els moments com els actuals, és quan més clar es veu que no es pot confiar en la “bona fe” de l’economia capitalista

Els mitjans de comunicació, per definició, són un element clau per formar l’opinió de la societat. Notícies, actualitat, articles d’opinió… Totes les formes són bones perquè ens puguem informar i formar. No obstant, tots sabem que els mitjans de comunicació són una empresa, ja sigui pública o privada, però al cap i a la fi empresa. Com a tal, una societat busca el màxim interès econòmic i per tant, sempre estarà exposada als diferents lobbies de pressió que l’envolten. Si busquem un exemple podem veure com el diari El País escriu una notícia d’una manera, mentre que el seu oposat, El Mundo, ho fa d’una manera totalment diferent.

En les últimes setmanes els mitjans de comunicació generalistes van plens de notícies relacionades amb la manca de liquiditat de l’economia. Aquest és un concepte econòmic que moltes persones no acaben d’entendre i per aquest motiu intentaré explicar d’una manera senzilla aquesta paraula (amb tot el respecte pels economistes). Si agafem el concepte liquiditat i l’observem en el sentit més ampli de la paraula, veurem que prové de la paraula líquid. O del seu infinitiu liquidar, fer líquid.
En conseqüència, si posem líquid al mercat financer, el que farem o el que intentarem fer, és que aquest no s’encalli, continuï en moviment i no pari. O dit d’una altra manera, s’intentarà que la economia mantingui el ritme i s’evitarà que la crisi que estem patint es pronunciï.

Des d’una perspectiva internacional, vam poder veure fa uns dies que al govern Bush li costava més de l’esperat aprovar el pla de rescat que intentava injectar 700 mil milions de dòlars per fer funcionar el motor de l’economia. És en aquest moment quan ens fem la pregunta. És la millor solució que els governs donguin aquesta quantitat de diner públic per ajudar els bancs privats? No són ells els que han volgut estirar més el braç que la màniga? Sobretot amb les hipoteques subprime? (aquelles que majoritàriament són presents als EUA i que es caracteritzen per tenir un alt risc d’impagament).

En tot cas, la situació actual és la que és i no podem negar que els governs intenten donar solucions. Però quina serà la més encertada? Això no ho sap ningú i ara l’única cosa que podem fer és veure-ho des de fora i analitzar la pròpia situació en la mesura del que es pugui. El temps donarà la perspectiva suficient per a poder entendre què ha passat.

Els experts opinen que aquesta crisi durarà 1 any i mig o 2 anys…No calen comentaris. Els que sabem què és estalviar som els ciutadans que cada dia ho tenim més difícil per a poder arribar als serveis i els que cada dia pateixen més per l’estabilitat del seu treball. Alguns potser diran que és oportunisme, però que li preguntin a les persones que han perdut el seu lloc de treball a causa d’aquesta crisi.

No qüestionem sobre quin dret tenim de governar:governem. No ens preocupa si el poble té dret a destituir-nos; procurem que no caigui en la temptació de fer-ho.

Johann Wolfgang von Goethe (1749- 1832) Poeta i dramaturg alemany

La situació política i econòmica en la qual ens trobem està passant un moment convuls. És una situació innegable per molt que des del govern espanyol s’intentés tapar fins fa molt pocs dies. El context politicoeconòmic en el que estem és clau per a poder entendre com es desenvoluparà el món en les properes dècades.

Com influirà la crisi que estem vivint en l’actualitat en l’economia a curt termini? Els bancs tindran problemes?Els ciutadans passaran per dificultats econòmiques greus?Fins a quin punt?I a llarg termini?

Des d’una altra banda del prisme: acabarà el neoconservadurisme dels EUA? Rússia ja ha dit aquests dies que els yankees deixaran de ser els amos del món? Serà cert?

Tot són un conjunt de preguntes que es podran respondre a mesura que passin els mesos. Per aquest motiu vull obrir aquesta eina de treball i d’anàlisi per tal de valorar de forma personal tots els fets que transcorren al nostre voltant.

Això només acaba de començar, i com deia i un gran intel·lectual, (per no dir l’intel·lectual per excel·lència, Albert Einstein) “Déu no juga als daus”.

Salut!!